Opinió

De reüll

Una fruita estranya

Sentim Billie Holiday en els crims que no cessen contra la població negra

El primer cop que Billie Holiday va cantar Strange fruit el 1939 la commoció del públic va ser tan gran que ningú no va aplaudir i ella va sortir de l’escenari plorant per la seva bella i aterridora interpretació del poema d’Abel Meeropol: “Dels arbres del sud penja una fruita estranya./ Sang en les fulles i sang en l’arrel./ Cossos negres gronxant-se a l’aire./ Els ulls fora d’òrbita, la boca retorçada./ Aroma de magnòlies, dolça i fresca./ I de cop, olor de carn cremada./ Aquí està la fruita perquè l’arranquin els corbs./ La pluja l’amari./ El vent l’assoti./ El sol la podreixi./ Els arbres la deixin caure./ És una estranya i amarga collita.” Si escoltem amb atenció, després d’una nota dolorosament sostinguda, veurem desplomar-se els cossos de Thomas Shipp i Abram Smith, l’estranya fruita linxada a Indiana l’agost de 1930 que va inspirar la composició. Han passat 100 anys des d’aquells crims racistes de la més ferotge naturalesa que maleïen el profund sud però el gemec de Holliday no s’apaga. El sentim en George Floyd, ofegat dilluns a Minnesota per un policia, en Ahmaud Arbery, tirotejat el 7 de maig a Georgia, en Eric Garner, estrangulat el 17 de juliol de 2014 a Nova York... en totes les reiterades agressions contra la població afrodescendent. També en les lleis que vulneren els drets humans, en cada una de les vides perdudes en el mar de la insolidaritat. Estranya i amarga fruita que neix pertinaç de la mateixa arrel de sang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia