Opinió

Tribuna

Trobada amb ‘Cal-exit’

L’estreta relació que man­tinc amb la Baixa Califòrnia, una terra molt mexi­cana, m’han apor­tat també con­tac­tes amb els veïns nord-ame­ri­cans del que fou anti­ga­ment “l’Alta Califòrnia”, que, segons diuen, si avui fos inde­pen­dent seria la cin­quena eco­no­mia del món. Qui cone­gui les dues cos­tes dels Estats Units, espe­ci­al­ment de l’Atlàntic nord i del Pacífic sud, estarà d’acord que sem­blen tenir molt en comú. S’ha de reconèixer que ha estat un règim fins ara molt res­pectuós de les par­ti­cu­la­ri­tats de cada part i una bonança gene­ral el que ha man­tin­gut la cohesió. Però resulta que ara sem­bla que hi creix el nom­bre de con­vençuts que l’actual esta­tus a Califòrnia els resulta massa car.

Fa uns sis o set anys que vaig ser con­vi­dat a un parell de reu­ni­ons de capi­tos­tos on es parlà molt favo­ra­ble­ment del tal Cal-exit, és a dir, sepa­rar-se dels Estats Units. La veri­tat és que de pri­mer em va sem­blar tot ple­gat una mena de joc de gent rica i avor­rida. Però no va dei­xar d’interes­sar-me el que deien. Abans de començar ja vaig rebre el pri­mer impacte al com­pa­rar el cot­xet que em van dei­xar per tras­lla­dar-me fins a aquell enorme ranxo on s’esde­vingué la reunió, amb aquells cot­xas­sos i pick-ups enor­mes dels assis­tents. Ben clar que­dava que no era pas la gana el deno­mi­na­dor comú d’aque­lla gent. També vaig fixar-me que no hi havia cap teòric. Pot­ser el que ho sem­blava més era un pas­tor pro­tes­tant que par­lava molt més del que tenia d’interes­sant per a dir. Pel que fa als altres –pot­ser una cin­quan­tena–, tots eren més aviat d’aspecte volu­minós i sem­bla­ven de molts més calés que parau­les.

La meva opinió, segons van dir, els interes­sava pels meus conei­xe­ments d’aque­lla fron­tera i –això sí que em va cri­dar l’atenció– per la meva “sim­pa­tia per Cata­lu­nya”... Tenint en compte que ens espe­rava un buf­fet i jo no havia dinat, em va sem­blar de bon to mani­fes­tar la meva sim­pa­tia per la seva causa, i encara vaig gosar dir que em sem­blava que als cata­lans també els faria gràcia. El que vaig treure més clar d’aque­lla pri­mera reunió va ser que no els interes­sava pas “l’alli­be­ra­ment” de tot l’estat de Califòrnia, sinó tan sols el que ells en diuen “Sout­hern”; és a dir, fins a Fort Ross, un cen­te­nar de quilòmetres al nord de San Fran­cisco, on es troba la for­ti­fi­cació russa més meri­di­o­nal.

Aque­lla reunió va aca­bar bé, però no la segona, esde­vin­guda a la Uni­ver­si­tat de San Diego, total­ment buida, un dis­sabte d’estiu a la tarda. Un dels temes fou la pos­si­bi­li­tat que a la hipotètica república de Califòrnia s’hi annexés tota la península del mateix nom: és a dir, dos estats de la República Mexi­cana... Amb tanta ama­bi­li­tat com em va ser pos­si­ble, però sense ocul­tar la meva molèstia, els vaig dir que no comp­tes­sin pas amb mi ni amb la major part dels “penin­su­lars”. No n’he sabut res més, d’aque­lla gent, però alguna vegada que n’he par­lat m’he tro­bat cada vegada amb gent que pensa el mateix, espe­ci­al­ment pel que fa al gran Golf aquell que jo espero que no deixi mai de ser exclu­si­va­ment mexicà. Dar­re­ra­ment he vist que del tal Cal-exit ja se’n parla ober­ta­ment en esfe­res polítiques més altes, com ara l’entorn de l’actual gover­na­dor de Califòrnia...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.