Essencials i (no) sacrificables

L’emergència sanitària que vivim ha provocat una crisi d’almenys tres dimensions: econòmica, social i existencial. Una crisi que ha reconfigurat l’ordre de les prioritats personals i col·lectives i ens ha obligat a posar el focus en les necessitats essencials. Han passat més dos mesos des que es va decretar l’estat d’alarma a causa de la pandèmia provocada per la Covid-19. Dos mesos durant els quals la ciutadania s’ha vist obligada a confinar-se a casa. De cases, n’hi ha de molts tipus: n’hi ha de petites, que fan que els seus ocupants hagin de reinventar cada minut els seus metres quadrats; n’hi ha que són insegures, on la protecció que hauria de donar una casa se substitueix per la por d’una nova pallissa. I hi ha cases on en lloc de viure es malviu, aquelles en les quals el subministrament d’energia no respon al mer automatisme d’accionar un interruptor sinó als capricis d’interessos mercantilistes.

El govern de l’Estat va reconèixer aquesta situació de vulnerabilitat que afecta un segment significatiu de la població gitana i va dissenyar un pla per garantir ingressos bàsics a les famílies necessitades, com també el subministrament d’aliments, aigua, gas i electricitat. No obstant això, les mesures preses no acaben de solucionar tots els problemes. El barri de Font de la Pólvora de Girona, un dels afectats, fa massa temps que reclama poder accedir al subministrament elèctric sense interrupcions, però els talls de llum es repeteixen.

El reial decret llei 8/2020, del 17 de març, estableix que els subministradors d’energia elèctrica, gas natural i aigua no podran suspendre el subministrament a consumidors en situació de vulnerabilitat, vulnerabilitat severa o en risc d’exclusió social. Malgrat això, els talls de subministrament continuen a Font de la Pólvora i fan que una situació ja per si mateixa difícil sigui molt més greu.

Els talls d’electricitat al barri són diaris, sistemàtics i massius, amb un impacte múltiple en la quotidianitat de les famílies residents: hi ha persones grans que necessiten màquines d’oxigen per a respirar, hi ha medicaments que no es poden utilitzar degut al mal funcionament dels refrigeradors, no hi ha aigua calenta a les dutxes i cuinar es fa molt difícil. A tot això cal afegir-hi les dificultats per seguir la formació o el treball a distància, conseqüències que, alhora, augmenten el risc d’entrar en situacions d’ansietat i angoixa. Les associacions del barri continuen treballant perquè es respectin els drets fonamentals dels residents al barri. La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 esmenta el dret a un nivell de vida adequat que asseguri la salut, l’alimentació i l’habitatge per a les persones. I la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents destaca el dret de tot ésser humà a tenir aigua potable, cura de la salut, sanejament i energia. Com a diputats al Congrés, instem la Generalitat i el govern de l’Estat a una col·laboració i cooperació urgent per solucionar el problema de subministrament elèctric que pateix Font de la Pólvora.