Opinió

A la tres

Coi de represa

“Que contents que estem, es veu, d’aquest retorn a la ‘normalitat’

En algun moment d’aquests tres mesos de confinament gairebé absolut, i sense que en cap moment haguéssim deixat de banda ni la preocupació ni el respecte per la situació sanitària, els he de confessar que durant un curt període de temps vaig gaudir d’una certa tranquil·litat. I em sembla que tots la vàrem tastar en algun moment. Sense contaminació, teletreballant, en família, amb més estones per pensar o llegir, sense desplaçaments ni despeses innecessàries... Saturats com n’estàvem tots, em sembla que en algun moment tots vàrem aprendre a desconnectar ni que fos a estones del dia a dia, de la dita rabiosa actualitat, de les declaracions d’uns i altres, i vàrem redescobrir que podíem fer –ves quin remei– algunes coses a una altra velocitat. Que no ens calia anar de bòlit, vaja. S’han acabat les fases –coi, que curta, la fase 3, no?– i ara es veu que estem en temps de represa. Que bé! Poso la ràdio i sento Miquel Iceta dient –repetint, de fet– allò que vol eleccions, que la legislatura està esgotada i que hi ha un govern desbordat i dividit. Sento que el TSJC anuncia finalment que el judici a la mesa del Parlament se celebrarà a finals del mes vinent; s’ha reprès i acabat el judici a Trapero, per a qui demanen un munt d’anys de presó; els socis de govern van a picabaralla diària, i sento un conseller republicà reclamant a Torra que no fixi la data de les eleccions de “forma unilateral”; la gent de JxCat puja per les parets en sentir-ho entenent que convocar eleccions és justament una de les facultats del president; els comuns ara rectifiquen i després d’haver dit que no per no incomodar Pedro Sánchez, i ara es veu que sí, que votaran a favor de la creació d’una comissió d’investigació al rei emèrit; segueixo la darrera comissió de control al president Torra al Parlament i sento Ciutadans tractant-lo de racista i de no sé quantes coses més; els independentistes se les tenen pel suplicatori a Borràs, que es vota demà, i torna la cançó de l’enfadós de la taula de diàleg... Caram. No l’enyoro pas, aquella quietud de la qual els parlava al principi de l’article. Perquè era per una crisi sanitària, i Déu me’n guardi de desitjar cap rebrot i cap nou confinament per culpa d’aquest coi de virus que s’ha endut tanta gent. Però caram, que bé que està anant, no, aquesta fase de represa? Que bé, que torni aquesta normalitat, no?



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia