Opinió

Tribuna

La llengua del doblatge

El con­fi­na­ment ens ha fet redes­co­brir la cen­tra­li­tat de l’audi­o­vi­sual en la cul­tura i l’ima­gi­nari de la nova era digi­tal. Les pan­ta­lles, en tots els seus for­mats i usos, ens han acom­pa­nyat, fidels, en les llar­gues hores de paciència i de medi­tació. I entre la immen­si­tat d’ofer­tes i de recur­sos dis­po­ni­bles en línia, les sèries de TV han pujat al pòdium d’honor. Amb quina llen­gua d’accés? Podem deplo­rar la ine­xistència de sèries cata­la­nes, des­comp­ta­des poques excep­ci­ons, en els catàlegs de Net­flix, HBO, Ama­zon, Movis­tar, Fil­min o Raku­ten. Però el pro­blema ini­ma­gi­na­ble en les con­di­ci­ons actu­als de la tra­ducció rau en la llen­gua obli­gada d’accés als con­tin­guts. Que és l’espa­nyol. O l’anglès. Al català, ni se’l busca ni se l’espera.

El fracàs de la política de nor­ma­lit­zació de la llen­gua cata­lana és fa evi­dent sobre­tot en alguns sec­tors. La Pla­ta­forma per la Llen­gua, en la seva novena edició de l’Infor­me­CAT, ho acaba de posar de mani­fest. Evi­dent: no tot és un des­as­tre. Mireu la Viquipèdia, escol­teu la ràdio, etc. Però tot l’informe tras­pua un aire de fatiga gene­ra­lit­zada, de des­con­cert i d’impotència. Com sal­var el català en la nova cul­tura audi­o­vi­sual, que és la cul­tura pri­mera de joves i infants? I la que també apas­si­ona cada dia més tota la població?

Les dades de presència del català en les ofer­tes de les pla­ta­for­mes són d’escàndol: zero! Se sol lamen­tar, per exem­ple, l’absència del català a l’admi­nis­tració de justícia. La mateixa Pla­ta­forma denun­ci­ava que la mit­jana de les sentències en català no pas­sava del 8,5%. Podríem exul­tar si trobéssim aquest migrat per­cen­tatge a Net­flix! Del total de 2.092 pel·lícules que ofe­ria a finals de 2019 només qua­tre incor­po­ra­ven la versió cata­lana. El menys­preu de la mul­ti­na­ci­o­nal pel català és imper­do­na­ble, perquè pres­cin­deix de la versió dis­po­ni­ble de 331 films ja doblats o sub­ti­tu­lats en català, la majo­ria amb finançament de la Gene­ra­li­tat i de la CCMA. I ara és a punt d’assal­tar el mer­cat espa­nyol la tot­po­de­rosa Dis­ney, sense cap intenció de res­pec­tar el mer­cat del català. Veu­rem si la cam­pa­nya popu­lar ende­gada fa rever­tir el seu propòsit.

L’allau d’ofer­tes de l’audi­o­vi­sual mun­dial, bàsica­ment pro­ce­dent dels EUA, fa urgent i pri­o­ritària una acció política coor­di­nada entre totes les admi­nis­tra­ci­ons de l’espai del català per acon­se­guir quo­tes subs­tan­ci­als de tra­ducció al català –en forma de doblatge i/o de sub­ti­tu­lat– dels catàlegs de les pla­ta­for­mes. Una política lingüística en aquest sen­tit hau­ria de con­tem­plar l’adopció d’un model de llen­gua estàndard accep­tat i accep­ta­ble per a totes les grans vari­e­tats dia­lec­tals del català. Un model que faci­lités la incor­po­ració de la tra­ducció al català de sèries, pel·lícules, docu­men­tals, dibui­xos ani­mats o vide­o­jocs, pro­ce­dents d’arreu, i com­pren­si­bles des de qual­se­vol punt del ter­ri­tori de la llen­gua i del cibe­res­pai. Així, doncs, ¿cal un nou model de català estàndard, “pan­ca­talà”, oral i escrit, per al doblatge de l’audi­o­vi­sual? La meva res­posta és sí. Em sem­bla una neces­si­tat nor­ma­lit­za­dora pri­o­ritària i urgent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia