Opinió

l'apunt

La confiança traïdora

En el cas de l'hotel que els saque­ja­dors del Palau de la Música van treure's de la màniga es veu exem­pli­fi­cat més que en cap altre aspecte d'aquest lamen­ta­ble epi­sodi cor­rup­tiu de la història del nos­tre país com la con­fiança que gene­ra­ven els poca­ver­go­nyes de Fèlix Millet i Jordi Mon­tull obria por­tes que mai s'hau­rien d'haver mogut sense els meca­nis­mes de con­trol pre­cep­tius. El procés judi­cial que ara s'ha enge­gat a l'entorn d'aquest apar­tat del cas Millet n'haurà de defi­nir les res­pon­sa­bi­li­tats jurídiques. Però d'entrada resulta més que incom­pren­si­ble que es tra­mités un gran negoci hote­ler, envol­tat d'opo­sició veïnal, com si fos una ini­ci­a­tiva del Palau quan dar­rere el que hi havia era una cadena hote­lera. L'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona hau­ria d'haver ana­lit­zat detin­gu­da­ment les impli­ca­ci­ons que com­por­tava la cessió de l'ope­ració del Palau a Oli­via Hotels. Mon­tull en va infor­mar per carta el 2007. Tan poc cas en van fer, que l'Ajun­ta­ment diu que no les troba. S'haurà de veure si van arri­bar a mans muni­ci­pals o no, però les car­tes exis­tei­xen, van sor­tir del Palau i ara són al jut­jat, i a les pla­nes d'aquest diari, que les repro­du­eix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia