Opinió

LA GALERIA

Els Kontos

Pere Vehí Contos i Konstantí Kontos han aplegat esforços per escriure la història de la família de bussos grecs

A Cadaqués hi ha unes quan­tes famílies que han mar­cat la seva història, que al segle XIX des­ta­cava per la nave­gació a vela i els capi­tans i mari­ners que en van sor­tir. Però és al segle XX quan una dinas­tia grega ha dei­xat pet­jada com a bus­sos pes­ca­dors d’espon­ges i de corall, i també com a des­ba­lles­ta­dors de vai­xells enfon­sats o res­tau­ra­dors dels cascs de grans embar­ca­ci­ons. És la nis­saga de Yor­gos Kon­tos, que pro­ce­dent de l’illa de Symi va arri­bar a Bar­ce­lona i després a Cadaqués i Port­ven­dres, on es va ins­tal·lar part de la família. Actu­al­ment, dos bes­nets de Ior­gos, Pere Vehí Con­tos i Kons­tantí Kon­tos, han aple­gat esforços per escriure la història de la família amb la col·labo­ració dels his­to­ri­a­dors Pep Vila i Erika Serna. Els Kon­tos. Una nis­saga de bus­sos i cora­llers. De Grècia a Cadaqués és el lli­bre que ha edi­tat Bar la Boia SL i que es va difo­nent sense pressa. Ben docu­men­tat, amb mol­tes imat­ges dels bus­sos grecs que van tre­ba­llar amb els Kon­tos, de la mateixa família i de les seves bar­ques, i amb docu­ments dels trac­tes que feien amb el corall, o la relació epis­to­lar entre el patri­arca i els fills. Com altres bus­sos del Medi­ter­rani, sobre­tot grecs i ita­li­ans, els Kon­tos es dedi­ca­ven a les espon­ges, fins que van cen­trar-se en el corall, que era més valo­rat. Pri­mer, bai­xa­ven a pulmó lliure i s’hi esta­ven entre dos i tres minuts. Amb l’esca­fan­dre podien arri­bar fins a 30 bra­ces, tot i que per segu­re­tat tre­ba­lla­ven una mitja hora a 14 bra­ces (vint metres). Quan sor­tien els feien fumar un cigar­ret i si nota­ven tre­mo­lor de cames els tor­na­ven a bai­xar vuit bra­ces per fer la des­com­pressió. Entre les seves fei­nes, que van incloure desac­ti­var mines, van des­ba­lles­tar un vapor anglès tor­pe­di­nat per un sub­marí ale­many a la Pri­mera Guerra Mun­dial i que va anar a raure a es Caials, on hi ha la qui­lla. Els Kon­tos en van treure unes 21 tones de metall i ferro. Però els temps van can­vi­ant, i l’avi de Pere Vehí va mun­tar el bar Boia, i més recent­ment en Kons­tantí, que és qui visita més sovint l’illa de Symi, té el res­tau­rant Es Grec, on la família emma­gat­ze­mava i trac­tava el corall que pes­ca­ven. En Pere Vehí, home inquiet i apas­si­o­nat, va ser comis­sari de l’Any Dalí 2004 a Cadaqués i sem­pre ha tin­gut un gran interès per les arts plàsti­ques. A vega­des el podem tro­bar amb els pes­ca­dors de Port­lli­gat, com Moisès Tibau, també, cera­mista i fotògraf d’aquest diari els anys vui­tanta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia