Opinió

Tribuna

Masclismes no tan micro

“Vincular una denúncia per assetjament sexual a una acusació falsa o a una manera perversa de fer mal és perillós, perquè desvirtua el discurs de les víctimes reals”

Dar­re­ra­ment he tin­gut l’opor­tu­ni­tat de trac­tar amb dife­rents dones ober­ta­ment femi­nis­tes. D’aque­lles que defen­sen amb argu­ments, estadísti­ques i exem­ples que a la nos­tra soci­e­tat occi­den­tal encara li queda un llarg camí, cos­te­rut i ple d’obs­ta­cles, per garan­tir els matei­xos drets entre homes i dones. Totes elles m’expli­quen que les acti­tuds mas­clis­tes més nom­bro­ses no són les que por­ten a grans titu­lars, sinó les que for­men part de la quo­ti­di­a­ni­tat, del dia a dia, de la nor­ma­li­tat més abso­luta. Pre­ci­sa­ment per això, per anar dis­fres­sats d’una sub­ti­lesa difícil de des­co­brir, els cone­guts com a micro­mas­clis­mes són tan difícils d’erra­di­car. Ningú, o la gran majo­ria, no posa en dubte que un atac vio­lent a una dona, una vio­lació o una agressió merei­xen un càstig exem­plar. La con­demna pràcti­ca­ment és unànime, ens aver­go­nyeix, ens omple de ràbia i recla­mem justícia.

PERÒ QUÈ PASSA QUAN L’ACCIÓ con­dem­na­ble no s’adapta als cànons esta­blerts? Quan no par­lem d’agressió física sinó ver­bal? Quan no hi ha amenaça sinó pro­po­sició gro­llera i bar­ro­era sota la forma de comen­tari o acu­dit verd? Quan no et gra­pe­gen però sí et toquen de manera sub­til i “total­ment inno­cent” alguna part del teu cos? Ai las! Quan les fron­te­res es des­di­bui­xen arri­ben els opi­na­dors, els que saben de lleis i de com apli­car-les en tot moment, els defen­sors de la pre­sumpció d’innocència i els amics, fami­li­ars, cone­guts i salu­dats de l’acu­sat que juren i per­ju­ren que tot forma part d’una con­xorxa hàbil­ment orques­trada per enfon­sar-lo. En casos com aquests, un dels argu­ments que més es fa ser­vir és que la víctima no ha posat la denúncia per­ti­nent. Per tant, si no ha seguit les nor­mes esta­bler­tes del que es con­si­dera una cor­recta denúncia del mas­clisme l’acció no pot ser con­si­de­rada com a tal i queda arxi­vada en el camp més ampli de les bro­mes, els comen­ta­ris pujats de to o les con­ver­ses “picants”. Vaja, en allò que és “nor­mal”.

LA SET­MANA PAS­SADA AL MARESME l’alcalde de Sant Vicenç de Mon­talt, Javier San­do­val, va pre­sen­tar la dimissió després d’haver estat acu­sat d’asset­ja­ment per una tre­ba­lla­dora muni­ci­pal. En una llarga carta oberta a la ciu­ta­da­nia, el bat­lle nega les acu­sa­ci­ons i recorda que no s’ha pre­sen­tat cap denúncia ni tam­poc s’ha obert cap actu­ació judi­cial con­tra ell. Bé, pot­ser cal­dria mati­sar. Sí que s’ha pre­sen­tat una denúncia encara que sigui en el sen­tit més ampli de la paraula. La tre­ba­lla­dora va comen­tar el cas als seus repre­sen­tants sin­di­cals i es va acti­var el pro­to­col muni­ci­pal de pre­venció, detecció, actu­ació i reso­lució de situ­a­ci­ons d’asset­ja­ment a la feina. Un ins­tru­ment de què s’han dotat nom­bro­sos ajun­ta­ments cata­lans amb l’objec­tiu de llui­tar i posar fi a aques­tes con­duc­tes, siguin grans o peti­tes, dins les admi­nis­tra­ci­ons.

EN LA CARTA DE L’ALCALDE es vin­cula la dimissió a la pèrdua de con­fiança dels dife­rents grups que li dona­ven suport i a nivell de poble s’espe­cula que la denúncia ha estat l’esto­cada final a un man­dat feble i que la resta de for­ma­ci­ons han apro­fi­tat per treure’n rèdit polític. El cas ha pro­vo­cat cert rebom­bori a les xar­xes soci­als i no han estat poques les veus que s’han mani­fes­tat a favor de la innocència de l’alcalde i han tro­bat des­pro­por­ci­o­nat que hagi de ple­gar quan encara no s’han demos­trat els fets. Alguns, fins i tot, han lamen­tat la vul­ne­ra­bi­li­tat dels càrrecs públics quan s’enfron­ten a acu­sa­ci­ons d’aquest tipus. Vin­cu­lar una denúncia per asset­ja­ment sexual a una acu­sació falsa o a una manera per­versa de fer mal és perillós, perquè des­vir­tua i treu con­tin­gut al dis­curs de les vícti­mes reals. Si arriba el cas que la denúncia es demos­tri falsa, el denun­ciat tindrà tot el dret a recla­mar res­pon­sa­bi­li­tats. És més, ho ha de fer.

PRE­CI­SA­MENT, PER GARAN­TIR la màxima trans­parència i objec­ti­vi­tat en tot el procés les admi­nis­tra­ci­ons es doten d’aquests pro­to­cols con­tra l’asset­ja­ment! Flac favor es fa a la ciu­ta­da­nia quan s’aixe­quen sos­pi­tes abans d’hora con­tra el pro­ce­di­ment seguit i no es deixa tre­ba­llar la comissió encar­re­gada del cas perquè deter­mini, o no, la gra­ve­tat dels fets. Vivim en una soci­e­tat dotada de meca­nis­mes per fer-la fun­ci­o­nar de la millor manera pos­si­ble i hem de con­fiar que s’apli­ca­ran de manera justa, perquè si no és així estem con­dem­nats a viure en el caos i a aca­tar la impo­sició dels més forts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia