Viure millor, més enllà de la reforma horària

La Covid-19 està accelerant la inclusió de les polítiques del temps arreu d’Europa. Les conseqüències de la pandèmia en relació amb els usos del temps són moltes (regulació del teletreball i incorporació de la cultura del treball no presencial, major interès per la conciliació dels diferents àmbits de la vida quotidiana en termes d’igualtat de gènere, millora del temps efectiu de treball en termes de productivitat, increment de la demanda de temps per a l’ús personal, conciliació amb el son, aprofitament de les tecnologies en benefici de la vida quotidiana o canvis demogràfics cap a zones més despoblades) i d’això se’n derivarà la necessitat d’incorporar les polítiques del temps a tots els nivells de les administracions públiques al conjunt de la Unió Europea.

Les polítiques del temps tenen en compte la implicació que té qualsevol política pública per a la salut dels ritmes biològics de les persones, o el seu impacte en relació amb la igualtat de gènere o en les polítiques de mobilitat de les persones. Remodelen l’espai-temps de la vida quotidiana amb vista al desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida i d’una vida més sana, és a dir, viure millor.

A Catalunya, el principal projecte transversal vinculat amb les polítiques del temps és el Pacte per a la Reforma Horària. El govern, a través de l’Oficina per a la Reforma Horària, és l’encarregat de desenvolupar-lo a través del pla Viure Millor.

Les polítiques del temps tindran un paper creixent a l’hora de construir ciutats sostenibles, saludables i amb qualitat de vida. La Catalunya del futur s’entendrà sobre la base de la igualtat de gènere, dels municipis sostenibles, de la promoció d’hàbits saludables i d’un futur eminentment digital, on caldrà educar perquè la tecnologia ens faciliti la vida i no ens arrabassi el nostre temps a través dels anomenats lladres del temps.

El conjunt de les administracions públiques identificaran les polítiques del temps i s’incorporaran com una unitat política més de gestió pública; els ajuntaments ho incorporaran en els seus respectius cartipassos municipals.

La Generalitat, junt amb altres institucions públiques del país i sense ànim de lucre, vol debatre-ho a Barcelona durant la 7a Setmana dels Horaris, aquest mes de novembre, i sobretot amb la mirada posada en l’any 2021, quan Barcelona acollirà els principals referents internacionals que estudien l’afectació dels usos del temps en la societat, a través de la International Time Use Week, que acollirà entre altres l’assemblea internacional de la International Association for Time Use Research.

El debat sobre el dret al temps propi, com a dret fonamental, ja és un debat viu a Europa i ha d’esdevenir un nou element identificador del nostre estat del benestar modern. El dret al temps haurà de ser patrimoni dels ciutadans, en definitiva, per viure millor.