Dret a l’habitatge i municipi turístic

És sabut que un dels problemes que més preocupen la societat és l’accés a l’habitatge, compra o lloguer, a preus raonables, i també és sabut que, sobretot en ciutats o pobles on l’oferta turística té un pes significatiu, la problemàtica s’agreuja per l’especulació, atès que molts habitatges, en principi construïts com a residència habitual, es reconverteixen en apartaments turístics.

En aquests habitatges, ara apartaments turístics, sovint s’hi donen unes circumstàncies que els fan llocs d’activitat molesta o nociva, per la qual cosa cal obligar a fer el canvi d’ús per a l’obtenció del permís o llicència d’activitat classificada, una tramitació que, donant veu als veïns afectats, garanteixi unes instal·lacions adequades quant a capacitat, sorolls, olors, horaris i altres característiques adequades que garanteixin el dret al descans dels veïns. Igual com es fa en els baixos.

Altrament, a ningú se li escapa que molts lloguers turístics s’escapen del control fiscal, i és per això que regulant primer l’establiment i, després, l’activitat s’obtindran dos importants efectes positius: millorar la convivència entre la població fixa i els turistes i eliminar la competència deslleial vers hotels, càmpings i apartaments turístics. Dos efectes que, en definitiva, sumen per mantenir-nos com a destinació turística de qualitat.

Així mateix, regular la conversió dels habitatges de primera residència en apartaments turístics comporta rebaixar les expectatives dels especuladors o, dit d’altra manera, rebaixar la demanda d’habitatges, fet que beneficia els que volen comprar o llogar per establir la seva llar, o segona residència. Normalitzar el dret a l’habitatge també comporta mantenir el centre històric de pobles i ciutats viu per desenvolupar-hi una vida normalitzada, amb oferta de comerç, restauració i altres serveis no exclusius per a turistes. Una mesura que, paradoxalment, beneficia el sector turístic mantenint l’atractiu dels espais urbans autèntics. Per exemple, si la majoria dels habitatges del barri dels pescadors es converteixen en turístics, aquest deixa de ser el barri dels pescadors!

L’especulació contra el dret a l’habitatge, l’agressió al dret al descans i el frau fiscal són tres problemes que l’administració té l’obligació de solucionar urgentment, en favor de la convivència i per garantir els drets afectats.

Com ja es deu haver entès, no es tracta de desactivar el negoci turístic, al contrari, ni tampoc és contrari a la promoció immobiliària; es tracta d’endreçar ambdues finalitats inversores pel seu propi bé. Urbanísticament es poden preveure quins espais són els adequats per a l’ús turístic i quins per al residencial tot dirigint la inversió cap als blocs d’habitatges construïts ad hoc, com a establiments turístics, moltíssims dels quals, avui, obsolets, convertits en focus de marginalitat social, necessiten inversions contundents. No fer-ho representa, a la curta, una greu amenaça per a la imatge i, en conseqüència, per a l’oferta turística local i nacional.

Evitar l’especulació sobre els habitatges situats en zones d’interès turístic és només un pas, important però no exclusiu. L’altre pas és la implicació del municipi en polítiques concretes i contundents quant a la promoció de cooperatives mixtes que, implicant els interessats, dediquin els seus esforços a la construcció d’habitatges. Accions que no han de passar per urbanitzar el sòl periurbà, sinó construir en el nucli, en finques municipals, comprades o permutades, per a aquesta finalitat. Un objectiu que cal emprendre amb urgència.