Antídot contra l’islamisme radical
L’impacte de la divulgació del vídeo en què tres dels terroristes que van participar en els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost del 2017, preparen explosius dins la casa que va esclatar a Alcanar va molt més enllà del que les imatges suposen com a prova en el judici que acaba de començar a l’Audiencia Nacional. Té un impacte social que supera l’àmbit jurídic en què ha estat divulgat perquè ens presenta amb tota la cruesa la dificultat de detectar com uns joves poden arribar al grau de radicalització extrema a què van arribar els que apareixen en el vídeo, tots morts, llevat del que gravava amb el mòbil, que és el principal acusat dels tres que ara es jutgen. Ens mostra, amb una duresa difícil de pair, com en som, de vulnerables, davant del fenomen de l’islamisme radical, que l’agost del 2017 va castigar Catalunya, però que no ha deixat d’estar en primer pla, especialment arreu d’Europa i especialment a França. Ens fa prendre consciència de la dificultat de detectar l’odi incubat en els terroristes i, al mateix temps, de la necessitat de posar tots els mitjans –no només els estrictament policials– per evitar que es tornin a repetir fets com els que es jutgen ara. S’han de millorar les mesures socials, a més de les de control i vigilància. La difusió del vídeo ha aixecat alguna crítica en el sentit que pot provocar un efecte crida, que pot fer una funció propagandística gens desitjable, la qual cosa pot ser certa, però encara pot ser més potent el seu efecte d’antídot contra l’islamisme radical.
En l’aspecte estrictament judicial, les tres sessions substanciades fins ara semblen confirmar que el macrojudici no servirà per aclarir els grans dubtes que planen sobre els atemptats, especialment el paper que hi va jugar l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i la seva relació amb el CNI. Així, ahir va anar “directament a la paperera”, en paraules del magistrat president, un informe que posa en dubte que l’ADN trobat a la casa d’Alcanar sigui el de l’imam.