Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Els polítics no són enemics

Fa uns dies un cone­gut polític inde­pen­den­tista va fer referència als “ene­mics” que tenim al govern cen­tral i a l’Estat espa­nyol. Va ser una frase des­a­for­tu­nada des del meu punt de vista, ja que entenc que els polítics no tenen ene­mics. He bus­cat al Gran Dic­ci­o­nari de la Llen­gua Cata­lana el sig­ni­fi­cat de la paraula i he tro­bat que en el cen­tre de la defi­nició hi ha l’expressió “fer mal a l’altre”. No crec que la política tin­gui aquesta mateixa raó, de la mateixa manera que el Real Madrid no és ene­mic del Fut­bol Club Bar­ce­lona.

En el món polític, en l’espor­tiu i en molts d’altres camps tro­bem con­tra­ris, opo­sició, però no un grup de per­so­nes a les quals es vul­gui fer mal. El senyor Rufián no vol fer mal a cap de les per­so­nes que seuen al cos­tat seu a l’hemi­ci­cle de les Corts espa­nyo­les. Cap soci del Barça vol­dria fer mal a Ser­gio Ramos, tot i que en aquest cas ho hau­ria de dir amb la boca petita. L’ene­mis­tat s’iden­ti­fica amb actes de violència pro­pis d’una guerra en la qual hi ha, teòrica­ment, el dret a escla­far el teu ene­mic, en el benentès que el con­trari es pro­posa fer el mateix amb tu.

En les dar­re­res elec­ci­ons als EUA, mis­ter Trump, aquest deli­cadíssim repre­sen­tant de la política de tirar pel dret, no ha arri­bat a trac­tar d’ene­mic Joe Biden, si més no, no hi he tro­bat cap referència. Després de les elec­ci­ons, The New York Times va publi­car un mapa dels EUA dibui­xat en un sol color. Després dels nom­bro­sos mapes en els quals els EUA esta­ven divi­dits per nom­bro­ses fron­te­res que iden­ti­fi­ca­ven els estats i pin­tats amb els colors del par­tit que dona­ven per gua­nya­dor, ja es poden ima­gi­nar el que volia dir el color únic: un sol país.

Tal com estan les coses a Cata­lu­nya, ens con­vin­dria afi­nar les nos­tres expres­si­ons. Podem par­lar del con­trari, del que s’oposa a les nos­tres posi­ci­ons, del qui ens fa la punyeta –amb perdó– a l’hora de cons­truir un pont o una car­re­tera, però mai hem de dir que tenim un ene­mic al cos­tat, o més ben dit davant, perquè això suposa el tren­ca­ment de l’enti­tat política que hi ha al dar­rere.

A Europa estem inten­tant cons­truir la Unió Euro­pea. No tinc cap dubte que tard o d’hora s’hi arri­barà, ja que el món s’ha glo­ba­lit­zat i no pot ser que cadascú vagi pel seu compte. Això voldrà dir que hi haurà els Estats Units d’Europa –Cata­lu­nya entre ells–, els Estats Units d’Àsia –Xina a part–, els EUA d’Amèrica, i el cinquè con­ti­nent que ha de vet­llar pels seus can­gurs i els seus kiwis.

A Cata­lu­nya tenim un veí que és més gran que nosal­tres, més fort i que té con­sa­grada la uni­tat d’Espa­nya com una de les seves rea­li­tats per­ma­nents. Ens cos­tarà Déu i ajut acon­se­guir la inde­pendència, però l’acon­se­gui­rem si és din­tre d’una Europa fede­ral, com més d’una vegada he dit. En tot cas, mai par­la­rem amb un ene­mic. Encara recordo no fa pas tants anys quan en un par­tit de fut­bol d’Ale­ma­nya Fede­ral amb els Països Bai­xos, Johann Cruyff va esco­pir als peus del juga­dor ale­many que el mar­cava. I és que aquests havien fet molt de mal al seu país durant la II Guerra Mun­dial. Que quedi clar, en tot cas, només hi ha ene­mics si hi ha guer­res que creen odi. Un par­la­ment o un camp de fut­bol no han de crear odi, ni que sigui con­tra l’àrbi­tre.

En defi­ni­tiva, pau i tran­quil·litat; simpàtics o antipàtics; agra­da­bles o des­a­gra­da­bles, però en cap cas ene­mics, si ens dedi­quem a par­lar en un par­la­ment o a par­ti­ci­par en una votació. I no torno a esmen­tar Ser­gio Ramos com a exem­ple de tot el con­trari al que he dit, perquè sem­pre hi ha excep­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia