Opinió

opinió

Salvant els mobles

Pel que fa al ‘Brexit’, val més un mal acord que un no-acord

Que tran­quil s’està quan les coses suc­ce­ei­xen quan toca, sense retards i sense pres­si­ons. La rea­li­tat, però, ens mos­tra que molt sovint els fets no suc­ce­ei­xen com voldríem, ni el seu desen­vo­lu­pa­ment o solució segueix el camí que ens agra­da­ria. És evi­dent que en una soci­e­tat com­plexa com la nos­tra, en què tot està inter­con­nec­tat i els interes­sos d’uns es con­tra­di­uen amb les volun­tats d’altres, la cosa ja no està tan clara i les solu­ci­ons solen arri­bar a mit­ges i en el temps de des­compte. Si ens situem en l’esce­nari euro­peu, massa sovint ens hi tro­bem, pro­vo­cat perquè els rep­tes impor­tants s’han de con­sen­suar entre 27 estats, els quals, tot i tenir una idea comuna d’Europa, també defen­sen els seus interes­sos, sovint con­tra­dic­to­ris. Patim una pandèmia glo­bal sense pre­ce­dents que ho afecta tot i que ha exi­git pren­dre deci­si­ons logísti­ques, sanitàries i econòmiques d’àmbit euro­peu per fer-hi front. Aquí hi ha els 750.000 mili­ons d’euros que la UE des­ti­narà a la crisi de la Covid-19 i l’Estat espa­nyol serà recep­tor, si pre­senta els pro­jec­tes degu­da­ment plan­te­jats, de 140.000 mili­ons d’euros, 70.000 dels quals seran trans­ferències. Estava pre­vist que abans d’aca­bar l’any hi hagués l’acord dels Vint-i-set, i així ha estat, però s’ha hagut de nego­ciar fins a l’esgo­ta­ment amb Hon­gria i Polònia, que s’opo­sa­ven a l’acord perquè no accep­ta­ven la con­di­ci­o­na­li­tat de com­plir l’estat de dret en rebre els fons. Final­ment, en temps de des­compte, va arri­bar l’acord.

Una altra situ­ació que ja fa anys que ens pre­o­cupa i que ens pot afec­tar de valent és el Bre­xit. Fa molts mesos que sabem que el 31 de desem­bre és la data límit per a l’acord entre la UE i el Regne Unit per esta­blir els meca­nis­mes de relació futura. És un acord que afecta tots els sec­tors econòmics i soci­als, i ins­ti­tu­ci­ons, empre­ses i ciu­ta­da­nia. Tot i així, després de mol­tes reu­ni­ons i de posa­des en escena con­jun­tes, i també uni­la­te­rals mos­trant sovint aspec­tes popu­lis­tes i interes­sats –sobre­tot per part de John­son–, encara no tenim acord. Espe­rem que la pressió dels sec­tors econòmics, de la ciu­ta­da­nia, i del propi interès –val més un mal acord que un no-acord– pro­piciï la fumata blanca. Si és així tots en direm bé, si no les con­seqüències no es faran espe­rar. Sem­bla que estem en una par­tida de pòquer en què els dos opo­nents for­cen arri­bar al final espe­rant que la pressió doble­gui un dels dos. Espe­rem que no es tren­qui la bara­lla. Aquests rep­tes n’ama­guen d’altres que són molt impor­tants, però han pas­sat a segon terme, com són les sis pri­o­ri­tats de la Comissió Euro­pea: apos­tar pel Pacte Verd, que vol dir fer un pla­neta més sos­te­ni­ble, per la digi­ta­lit­zació, per una eco­no­mia al ser­vei de les per­so­nes, per una Europa forta al món, per pro­mo­ci­o­nar la manera de vida euro­pea i per millo­rar la democràcia. Espe­rem que s’acon­se­guei­xin sense retards.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.