Opinió

Tribuna

Ètica de la interdependència

“Si tot està connectat, he de pensar, a fons, les meves accions, les meves paraules i omissions, perquè aquestes, poc o molt, tindran efectes per a tots

Quan l’epidèmia va cas­ti­gar la Xina, no vam pren­dre consciència del que s’acos­tava. Pensàvem, ingènua­ment, que aque­lla situ­ació no ens afec­ta­ria, que no arri­ba­ria a les nos­tres llars. Ens vam equi­vo­car. El virus es va glo­ba­lit­zar i l’epidèmia es va con­ver­tir en pandèmia. L’OMS la va decre­tar, però, en aquell moment, encara no enteníem el que allò sig­ni­fi­ca­ria per a les nos­tres vides, ni el que vin­dria després, el con­fi­na­ment, la deses­ca­lada i la nova nor­ma­li­tat.

Els con­cep­tes d’allò llunyà i d’allò pro­per s’han trans­for­mat ver­ti­gi­no­sa­ment amb la glo­ba­lit­zació. D’una banda, el que està lluny, està a prop, gràcies a les xar­xes telemàtiques i, de l’altra, el que està a prop, curi­o­sa­ment, està lluny, perquè mol­tes vega­des ni tan sols ens ado­nem dels qui estan física­ment amb nosal­tres. Sem­bla un tòpic, però no ho és: la xarxa ens vin­cula amb els qui estan lluny, però, para­do­xal­ment, ens allu­nya dels qui estan a prop.

La crisi ha posat de mani­fest una cate­go­ria que ja havien des­crit científics soci­als, filòsofs i teòlegs: la noció d’inter­de­pendència. El món s’ha con­ver­tit en un esce­nari inter­de­pen­dent, en el qual tot està entre­lli­gat, for­mant una gran xarxa. Ningú no pot esti­rar un nus sense arros­se­gar tota la xarxa. Qual­se­vol movi­ment, per petit que sigui, afecta el con­junt, perquè tot està inex­tri­ca­ble­ment enllaçat.

Aquesta noció no repre­senta cap nove­tat en la història de les idees. Està omni­pre­sent en les grans savi­e­ses de l’Extrem Ori­ent, par­ti­cu­lar­ment en l’hin­du­isme i en el budisme, però també en la filo­so­fia tao­ista atribuïda. La mateixa idea de cre­ació del Gènesi no és ali­ena a aquesta noció. El papa Fran­cesc ho ha posat de mani­fest en la seva encíclica Lau­dato si’ (2015).

Aquesta idea exi­geix una gover­nança mun­dial i un reno­vat sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat glo­bal. L’esquema feu­dal no ser­veix per expli­car el dina­misme inhe­rent a les nos­tres soci­e­tats, ni per afron­tar els des­a­fi­a­ments que ens ofe­rirà el futur. Si tot està con­nec­tat, he de pen­sar, a fons, les meves acci­ons, les meves parau­les i omis­si­ons, perquè aques­tes, poc o molt, tin­dran efec­tes per a tots, ja sigui en el pre­sent o en el futur. L’ètica de la inter­de­pendència exi­geix aban­do­nar la visió uni­la­te­ral per tran­si­tar cap al nosal­tres, fluir de la visió autocèntrica a la mirada policèntrica.

Aquesta inter­de­pendència, que s’ha mos­trat amb clare­dat a través de la crisi pandèmica, ja l’havíem cons­ta­tada en tres àrees: l’ecològica, l’econòmica i la social. Els acti­vis­tes medi­am­bi­en­tals ens ho han repe­tit fins a l’esgo­ta­ment. Els desa­jus­tos ecològics que genera una part del món, inte­grada pels països més indus­tri­a­lit­zats del pla­neta, tenen efec­tes nocius per al con­junt del pla­neta, també per a aque­lles naci­ons en les quals no hi ha ni una indústria. La inter­de­pendència també es va posar de mani­fest durant la crisi econòmica del 2008. Vam obser­var com la crisi dels mer­cats en una àrea del món, per una llarga seqüència de cau­ses i efec­tes que només la macro­e­co­no­mia és capaç d’expli­car, tenia efec­tes en la nos­tra vida quo­ti­di­ana en el preu de la gaso­lina, de la hipo­teca i del pa.

La inter­de­pendència es va posar també de mani­fest en l’àmbit social. En un món estruc­tu­ral­ment injust com el nos­tre, en el qual una petita mino­ria, cada vegada més dimi­nuta, con­cen­tra el Gran Capi­tal, i una gran majo­ria, cada cop més ampla, pateix tot tipus de man­can­ces, és impos­si­ble que hi hagi pau.

La injustícia estruc­tu­ral té efec­tes glo­bals, de tal manera que fins i tot els qui pen­sa­ven viure al marge, es van veure obli­gats a blin­dar-se, a pagar sum­mes astronòmiques a empre­ses pri­va­des per garan­tir la seva segu­re­tat.

No podem mal­ba­ra­tar aquest apre­nen­tatge. Si és veri­tat que tota crisi és una ocasió per apren­dre, la noció d’inter­de­pendència no pot ser obli­dada. La bona notícia de la vacuna no pot ser un pre­text per per­dre de vista aquest conei­xe­ment. Hau­rem de man­te­nir les mesu­res de res­tricció fins a asso­lir la tan desit­jada immu­ni­tat de ramat. Un cop s’hagi asso­lit, caldrà tre­ba­llar a fons per des­per­tar la consciència ecològica, a fi d’evi­tar una crisi de pro­por­ci­ons més grans i, tal vegada, irre­ver­si­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia