Una mancança endèmica
En primer lloc, i abans de parlar de l’any 2021, voldria felicitar el col·lectiu infermer per la gran tasca que ha fet al llarg d’aquest any i encoratjar-lo a mantenir la mateixa fermesa i entrega que ha demostrat des del primer moment de la pandèmia.Al llarg d’aquest any, tan complicat sanitàriament, hem anat acumulant un gran cansament per les jornades maratonianes i la forta pressió assistencial que hem suportat en tots els esglaons del sistema sanitari. Hem patit la por a un possible contagi i a transmetre la malaltia als familiars. En el moment àlgid de la pandèmia, les infermeres vam estar al costat dels pacients que no van superar la malaltia i que van haver d’afrontar els darrers moments de la seva vida sense la família. Han estat les situacions més difícils i doloroses que ha viscut el nostre col·lectiu. Per a l’any que ve ens preocupa la manca d’infermeres a la demarcació, un problema endèmic però que en l’actual situació excepcional genera situacions que lamentem. Darrerament hem vist com tasques que són competència de la infermera les fan altres professionals. Això posa en risc els pacients, ja que no són atesos pel professional més ben preparat, sinó pel més disponible. Aquest 2021 haurem d’implicar-nos en l’estratègia vacunal contra la Covid-19 i afrontar les conseqüències que tindrà la pandèmia a llarg termini. Tot això ens suposarà una gran càrrega.D’altra banda, la nostra professió té reptes pendents per al 2021: l’encetarem al gener amb la implantació de la prescripció infermera, llargament reivindicada pel nostre col·lectiu. Comptarem amb el decret de regulació de les ràtios infermeres, aprovat a final de 2020. I continuarem demanant més presència del nostre col·lectiu en els llocs de presa de decisions en matèria de sanitat, ja que pensem que el sistema sanitari necessita una reforma i que la nostra veu ha de ser escoltada.