Opinió

El voraviu

Pet presumit, cagarro tibat

Què hem fet per merèixer futurs com els candidats Aragonès i Borràs?

En la columna de diumenge Miquel Berga concentrava una magistral lliçó sobre la vanitat (incrustada que la portem a l’ADN), que ens devora sovint en aquest país de milhomes. Dubtava que la pandèmia ens faci més humils. En Miquel feia connexió directa amb genuí vocabulari de l’àvia Neus, del qual no em puc estar de fer d’altaveu avui mateix. El vanitós és, a casa nostra, “un pet presumit” i, si ho voleu més cerimoniós (“més amplificat”, diu en Berga), “un cagarro tibat”. Cert, ben cert. I en veus desfilar tants al llarg del dia! No només pets! Pets I llufes presumides, tot sigui dit. La vanitat no discrimina per gènere. Mireu si no el candidat Aragonès, que repeteix i repeteix la bertranada del múltiplex de cinc quan amb dos ja hem fet festa major cada dia i quan (amb to de llufa presumida o amb to de cagarro tibat) les candidates de la competència, totes, ja li han dit que se’l confités. I ell (i tot l’aparell al darrere), que no els val un no per resposta, que no accepta vets encreuats i que vol ser investit amb un govern de via àmplia. Mireu si no la candidata Borràs, autoanomenada ni més ni menys que “filla de l’1 d’Octubre”. “Res de PSC ni res de comuns al futur govern, perquè això ens condemnaria a l’autonomia”, galleja. El mateix dia ratificaven tot el suport a Marín a la Diputació que governen amb PSC i comuns. Pets presumits? Cagarros tibats? Llufes? Molta vanitat! Què hem fet per merèixer aquests futurs?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia