Opinió

El voraviu

Al carrer, als 81 anys

Luisa Oñate, besàvia, lluita per les pensions “on tot s’ha guanyat”

“Hem de ser al carrer. Tot s’ha aconseguit al carrer, sempre.” La seva imatge, megàfon en una mà, comunicat a l’altra, aixecant la veu davant la seu de Foment del Treball el mes de desembre passat, va enamorar al periodista Jordi Panyella, que així ho explicava ahir en l’entradeta de l’entrevista de dues planes que publicava en aquest diari. Luisa Oñate crida als quatre vents per unes pensions dignes, bo i que considera que ella ja la hi té. Els recomano que hi vagin, a l’entrevista , si no ho han fet ja. Després de les 41 preguntes i respostes no ho podran evitar i també s’hauran enamorat, com el periodista, de Luisa Oñate, i els vindrà la lletra d’Aute, Una de dos, i faran com que la taral·legen a en Panyella. “Una de dos, / o me llevo a esa mujer, / o entre los tres nos organizamos, / si puede ser.” Resposta a resposta, trobes la més conspícua de les representants d’una generació que va néixer en la fosca nit de la dictadura, la intolerància i la repressió. Va lluitar per sortir-ne, en va sortir pel seu esforç, i ara torna a lluitar perquè tem que els seus descendents hi tornem a caure. Luisa ho ha fet tot i ha fet de tot i, com tots els joves, s’havia sentit immortal. “Recordo haver dit al meu marit: «I a nosaltres què ens importa la pensió?»” Ara li molesta que s’hagi imposat el discurs neoliberal que els joves no cobraran pensions i que les han de contractar a la privada. Per això els crida al carrer des de Marea Pensionista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia