Opinió

LA CRÒNICA

L’harmonia del silenci

Era un dimecres a les quatre de la tarda. Entràrem amb parsimònia al temple romànic de Sant Pere de Galligants. I la impressió fou fortíssima: la nau central estava absolutament exempta, despullada de qualsevol mostra de resta arqueològica. Davant nostre només hi havia la grandiositat d’aquell monument dels segles, ben il·luminat i en absolut silenci. Havíem estat en aquell lloc mantes vegades, com la majoria dels gironins, i era habitual l’exhibició de peces arqueològiques de tot tipus: sarcòfags, esteles fúnebres, làpides, escultures romanes i tants altres testimonis d’un passat que es remunta més enllà dels dos mil anys. I precisament ara que s’anuncia amb banderoles pels carrers la commemoració dels 175 anys de la fundació del Museu d’Arqueologia, hom imaginava que ho trobaria tot atapeït de vestigis monumentals.

Doncs no. La buidor més espectacular ens corprenia, i permetia contemplar l’estructura singular d’aquell espai majestuós, sense additaments, ni decoracions afegides. Cal dir que ens va preocupar que, en una tarda lluminosa com aquella, no va entrar-hi ningú més durant les dues hores que va durar el nostre recorregut. Ningú! Semblava una desatenció, força típica de la nostra ciutat arronsada: perquè un equip d’investigadors i professionals de diverses disciplines s’han cremat les celles portant a terme aquesta exhibició. La nau central l’han buidada amb tota la intenció, però en el claustre hi apareixen un seguit de plafons que desgranen les diferents fases i edats de les restauracions. Hom reconeix rostres de persones que vam tractar i que amb la imatge ens tornen a la memòria. En una gran pantalla s’ofereixen imatges del monument, amb plans de qualitat; i a la part alta de l’edifici –gràcies a l’escala que va pagar un bisbe– hom es retroba amb els vestigis de la història primitiva, des dels desconeguts membres de les tribus paleontològiques fins a la vinguda i dominació de la civilització romana.

En un fullet explicatiu s’assenyala que hi haurà conferències, seminaris, exposicions i altres activitats. Esperem francament que cridin millor l’atenció que la que hem presenciat ara. Però –ens repetim– la impressió de la nau despullada és impactant i suficient. Aquest cenobi ha estat objecte de multitud d’estudis al llarg del temps; tal vegada el més complet és el llibre que va publicar l’any 1983 el canonge Josep Calzada, que documenta tota la seva història i grandiositat. En el pròleg Modest Prats reclamava l’atenció sobre els 23 capitells que coronen les columnes interiors del temple. Passaran les generacions, i aquí seguirà una de les mostres més belles del romànic català del segle XII.

Ens varen cobrar 4 euros per l’entrada. No és massa dispendi per un gaudi tan gran!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia