Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Necessitem gestió

Fa alguns anys que els pro­gra­mes dels par­tits polítics inten­ten ser més un reclam per gua­nyar vots que no pas per mos­trar un model de soci­e­tat a través de l’acció de govern. I això fa que hi hagi un sin­cre­tisme ideològic que sovint ens per­torba a l’hora d’ele­gir can­di­dat perquè hi ha tants espais comuns que es dife­ren­cien poc. Als països que venim de la tra­dició catòlica, aquest feno­men és més acu­sat perquè inter­pre­tem de dife­rent manera mots tan actu­als com la pobresa i la cari­tat, per exem­ple. La pobresa ha estat anys una qua­li­tat catòlica de vir­tut, per aque­lla male­dicció del pas­satge bíblic segons el qual era més difícil que un ric entrés al Regne de Déu que un camell pas­ses pel forat d’una agu­lla. És a dir, la pobresa era una vir­tut per anar a cel i la riquesa, un han­di­cap. Va ser el pro­tes­tan­tisme, i molt espe­ci­al­ment el cal­vi­nisme, que va cap­gi­rar aquesta visió i va donar la riquesa també com una cosa vol­guda per Déu. Els països del nord d’Europa, espe­ci­al­ment els ano­me­nats fru­gals, que són d’influència cal­vi­nista, tenen una visió de l’eco­no­mia i de la des­pesa pràcti­ca­ment antagònica a la que tenim els països del sud de tra­dició cris­ti­ana. De fet, hi ha assa­jos, entre els quals un de Max Weber, en el qual atri­bu­eix a aquesta visió cal­vi­nista segons la qual l’indi­vidu es fa molt res­pon­sa­ble de la seva vida el fona­ment del capi­ta­lisme. I, per aca­bar-ho d’arro­do­nir, hi entra un altre con­cepte que en un prin­cipi té molta raó ètica de ser-hi però que el dis­curs polític ha per­ver­tit. Em refe­reixo, tor­nant a Weber, a allò que en diu “cari­tat cris­ti­ana”. Entenc que és difícil par­lar fre­da­ment d’aquest con­cepte i que és molt fàcil de mani­pu­lar perquè en el fons hi ha com­po­nents d’ètica i també de com­passió i des­vir­tua enor­me­ment qual­se­vol apro­xi­mació.

En aquesta cam­pa­nya que ha començat, i només és el prin­cipi, ja hem sen­tit “ofer­tes” cri­da­ne­res que, si més no, fa que hom s’aturi a pen­sar una mica. Àngels Chacón pro­posa que els ocu­pes rein­ci­dents vagin a presó. Jo no sé si han d’anar-hi o no, però és veri­tat que un país que no defensa la pro­pi­e­tat pri­vada té i tindrà un pro­blema greu. Fixem-nos que la banda ideològica d’esquer­res pro­mou l’ocu­pació o la tole­ren, amb lleis que la pro­te­gei­xen. I és que les admi­nis­tra­ci­ons són res­pon­sa­bles d’ofe­rir un suport social als que ho neces­si­tin, però els és més còmode fer cam­pa­nyes d’estig­ma­tit­zació dels pro­pi­e­ta­ris pri­vats d’habi­tat­ges que no pas cons­truir-ne de soci­als. I en aquest sen­tit les pro­pos­tes són ben escas­ses.

La CUP, que sem­pre va més forta en això de les pro­pos­tes, demana fer una far­macèutica pública per sor­tir de poder de les pri­va­des i fer les vacu­nes. Ja no sé si es tracta d’una esce­ni­fi­cació del “minut d’odi” de què ens parla George Orwell en la seva novel·la 1984, o real­ment s’ho cre­uen. Però fa por dei­xar el país a mans de gent que pensi així. De fet, el que ens demos­tra és que ells mai han creat una empresa. Però d’estal­viar des­pe­ses per tenir recur­sos per dedi­car-los a la recerca, cap oferta.

Segu­ra­ment encara no s’han ado­nat que Cata­lu­nya te un pres­su­post molt migrat, extre­ma­ment migrat, i que el 94% ja es des­tina a des­pe­ses com­pro­me­ses, i la Gene­ra­li­tat en té dis­po­ni­ble un pírric 6%. Per tant, es fa molt més neces­sari reta­llar allò que no sigui impres­cin­di­ble. És per això que aquesta cam­pa­nya hau­ria de ser un clam gene­ral per dema­nar una reforma del finançament i reduir aquest dèficit fis­cal que tenim amb Espa­nya i que ens empo­breix. I ningú ho denun­cia ni en parla.

L’altra pro­mesa emblemàtica, fins avui, la que més atenció ha aca­pa­rat, és la de Laura Borràs: “Si l’inde­pen­den­tisme obté més del 50% de vots es reac­ti­va­ria la decla­ració d’inde­pendència del 27-O.” Poques hores després el número tres de la llista, Joan Cana­dell, ho ha acla­rit posant-hi els con­di­ci­o­nants que a més hi hagi 68 dipu­tats dis­po­sats a acti­var-la i la soci­e­tat civil a defen­sar-la. Això ja em sem­bla més nor­mal.

Neces­si­tem que siguin més clars, més pos­si­bi­lis­tes, i enfo­cats sobre­tot ara a refer el país tre­men­da­ment des­tros­sat pels efec­tes de la pandèmia. Però, de moment d’anàlisi de la rea­li­tat, cap, i ara neces­si­tem gestió clara i com­promís.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia