Opinió

A la tres

Teranyines

“El PSOE ni vol desjudicialitzar el conflicte amb Catalunya ni en vol parlar, en té prou amb manar

Que la pri­mera decisió del Par­la­ment sor­git del 14-F sigui no adme­tre el vot dele­gat d’un dels 135 dipu­tats elec­tes, Lluís Puig, pel fet d’estar exi­liat a Brus­sel·les (Unió Euro­pea), ja des­criu quina mena de legis­la­tura ens espera. Algú pot pen­sar que tam­poc és estrany ni sor­pre­nent que això passi en la Cata­lu­nya del 2021, vist el que hem vist els últims tres anys. I tin­dria raó; que en una democràcia con­so­li­dada i plena s’ignori l’expressió dels ciu­ta­dans a les urnes, impe­dint que es comp­ta­bi­litzi el vot d’un dels 135 repre­sen­tants esco­llits pels ciu­ta­dans, és anor­mal, fins i tot sur­re­a­lista, però no és gens estrany si par­lem d’aquest Estat espa­nyol dis­po­sat a sacri­fi­car-ho tot, abso­lu­ta­ment tot, per sal­va­guar­dar la seva uni­tat. Aquest és el motiu pel qual el mem­bre de la mesa d’edat del PSC va sumar el seu vot al de Vox per eli­mi­nar el vot de Lluís Puig. El fet en si no va tenir cap reper­cussió en l’elecció de la pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs, i en la resta de càrrecs de la mesa, però defi­neix l’acti­tud del par­tit que governa Espa­nya. El PSOE de Pedro Sánchez sem­pre parla de diàleg i de retro­ba­ment; però, sem­pre que pot triar, tria el blo­queig polític; sem­pre parla de des­ju­di­ci­a­lit­zar el con­flicte Cata­lu­nya-Espa­nya; però, sem­pre que pot triar, tria incre­men­tar la pressió judi­cial. Ho acaba de fer al Par­la­ment Euro­peu amb el supli­ca­tori del Suprem per aixe­car la immu­ni­tat de Puig­de­mont, Comín i Pon­satí; ho està fent aquí, via fis­ca­lia, reti­rant el ter­cer grau als pre­sos inde­pen­den­tis­tes, i ho fa retar­dant a con­veniència política l’afer dels indults, incapaç d’expli­car –si no és amb el cinisme habi­tual– com és que per fer un referèndum hi ha gent a la presó fa més de tres anys i, en canvi, per prac­ti­car el ter­ro­risme d’estat (amb morts) l’indult va arri­bar abans que com­plis­sin mig any a la gar­jola. No és l’estridència sobre­ac­tu­ada de Ciu­da­da­nos, ni el blanc i negre de Vox el que boi­co­teja la nor­ma­li­tat democràtica a la Cata­lu­nya del segle XXI, són les tera­nyi­nes a la taula de diàleg de Pedro Sánchez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.