Opinió

LA GALERIA

La contracultura

Un llibre que reivindica personatges que la societat sovint deixava de banda i els titllava de “peluts, pollosos i drogats”

Fa un parells d’anys, Brau Edi­ci­ons publi­cava Escola de Radi­cals. Qua­ranta anys defen­sant el ter­ri­tori a l’Empordà, un lli­bre coral i exhaus­tiu sobre els movi­ments eco­lo­gis­tes, rei­vin­di­ca­tius i en defensa del ter­ri­tori que han llui­tat durant més de qua­tre dècades per pro­te­gir l’Empordà. Una història repleta de grans èxits. La majo­ria d’aques­tes rei­vin­di­ca­ci­ons han tin­gut un tei­xit soci­als molt trans­ver­sal, cosa que explica en part els seus èxits. Aquests movi­ments, a banda de rei­vin­di­car la defensa del ter­ri­tori, en el fons també qüesti­o­na­ven el model social i econòmic.

És pre­ci­sa­ment en la trans­ver­sa­li­tat d’aques­tes rei­vin­di­ca­ci­ons, amb gent jove, inqui­eta, incon­for­mista i amb ganes de can­viar-ho tot, que hi tro­bem grups con­tra­cul­tu­rals, més de la dis­sidència i influ­en­ci­ats per movi­ments alter­na­tius, hip­pies i anar­quis­tes de l’època, entre d’altres. Ara, aquests cor­rents de gent i grups, que van tenir una certa incidència a les comar­ques giro­ni­nes, han estat reco­llits de manera encer­tada pels peri­o­dis­tes i his­to­ri­a­dors Pau Lanao i Narcís Selles, en el lli­bre La con­tra­cul­tura. Història i memòries, edi­tat per la Dipu­tació de Girona i l’Obra Social de la Caixa, en la col·lecció Qua­derns de la Revista de Girona. Un recull neces­sari que rei­vin­dica un acti­visme i una sèrie de per­so­nat­ges que, d’una manera o altra, van lide­rar o for­mar part d’un movi­ment que tenia una manera dife­rent d’enten­dre la soci­e­tat. En el lli­bre es fa un recor­re­gut del que ha estat aquest cor­rent a les comar­ques giro­ni­nes, amb per­so­nat­ges com Glòria Compte, Damià Escu­der, Joan Vila (Pam), Lluís Güell, Josep Bosch (Picu­li­ves), Toni Huer­tas (Zappa), Joan Antoni Pala­cio (Palau), Pere Danés (Pere Puta) i la seva influència en el món de l’espec­ta­cle, la música, l’art i altres dis­ci­pli­nes.

El lli­bre és molt reco­ma­na­ble per a les gene­ra­ci­ons més joves, perquè els dona l’opor­tu­ni­tat de conèixer una part de la història de casa nos­tra que no s’ha expli­cat gaire. I per als que ho van viure, per reme­mo­rar un temps i una època, i alhora rei­vin­di­car uns per­so­nat­ges que massa sovint la soci­e­tat dei­xava de banda i estig­ma­tit­zava com a “peluts, pollo­sos i dro­gats”. La seva lec­tura també ens trans­porta als anys més joves en què freqüentàvem espais de soci­a­bi­li­tat, com els de Figue­res, la taverna de Ca l’Avi, el cafè Royal o els bars Rosa, El Ginebró o El Faro­lito.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.