Opinió

Raça humana

Sobre el càstig a l’esquerra

Per què l’esquerra és cas­ti­gada pel seu elec­to­rat? Nor­berto Bob­bio, estudiós de les grans divi­si­ons per raó de classe, raça i sexe, ens ajuda a acla­rir alguns con­cep­tes: “Els igua­li­ta­ris d’esquerra donen més importància a allò que fa iguals les per­so­nes, men­tre que els antii­gua­li­ta­ris de dreta, a allò que els fa desi­guals. Si l’igua­li­tari par­teix de la con­vicció que la majo­ria de les desi­gual­tats són de caràcter social i sus­cep­ti­bles de ser erra­di­ca­des, l’antii­gua­li­tari par­teix de la cer­tesa que les desi­gual­tats són natu­rals i impos­si­bles d’eli­mi­nar.” D’acord; una posició d’esquer­res i una de dre­tes es dis­tin­gei­xen per la seva dife­rent acti­tud davant l’ideal d’igual­tat que pro­clama l’arti­cle pri­mer de la decla­ració uni­ver­sal dels drets humans: “Tots els éssers humans nei­xen lliu­res i iguals en dig­ni­tat i en drets.” L’antònim de la igual­tat no és la diferència –o la diver­si­tat, ben res­pec­ta­bles–, és la desi­gual­tat que no té res de natu­ral sinó que esdevé una cons­trucció fal·laç per man­te­nir pri­vi­le­gis. Tor­nant a la pre­gunta ini­cial, és cone­guda la pulsió històrica de la dreta per pre­ser­var la seva finca fent joc brut dins d’un sis­tema democràtic que no tolera però se’n ser­veix o, si convé, ata­cant-lo manu mili­tari; per això costa enten­dre que l’esquerra de vega­des la segueixi en els camps neo­li­be­ral o iden­ti­tari/patri­ota, tan allu­nyats de la justícia social. A l’esquerra li per­toca defen­sar política­ment la ban­dera de la lli­ber­tat, la igual­tat i la fra­ter­ni­tat que no plau als poders pode­ro­sos, en cas con­trari regala a la dreta el rol de sal­va­dora dels pro­ble­mes que ella mateixa genera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.