Els drets dels controladors

Fa uns dies, vaig tenir l'honor de patir un retard de gairebé dues hores en un vol domèstic a causa de la vaga encoberta de controladors aeris d'Aena. Abans que cap altra cosa, vagi per davant la meva admiració pels controladors d'Aena, pel seu sindicat (Unión Sindical de Controladores Aéreos, USCA), i per la seva impecable pràctica del gangsterisme laboral, digna de ser immortalitzada en algun film de Scorsese. Hats off to the wise boys.

Com el lector amable ja deu saber, els controladors aeris es troben en plena negociació del seu conveni i han trobat un envejable instrument de pressió en la tàctica de les baixes deliberades, que concretament ha fet furor a l'aeroport del Prat. Per algun curiós fenomen d'osmosi un percentatge molt elevat dels controladors (fins a un 34%) es posen tots malalts alhora. Jo ho trobo comprensible: al cap i a la fi, es tracta d'un col·lectiu que en tot el regne d'Espanya no arriba a les 2.500 persones, de manera que és normal que es produeixin entre ells casos de transferència emocional, com diuen que acostuma a succeir amb els bessons univitel·lins i amb certes formes de vida parasitària.

Potser convé recordar, així mateix, que el sou mitjà d'aquestes 2.500 persones és de 300.000 euros anuals. Estic completament a favor que els professionals més qualificats percebin retribucions més elevades per la seva feina, però aquest no és el cas: sense cap referència que vagi més enllà d'una entrevista personal, els controladors espanyols cobren una mitjana de 184 euros per hora de feina, enfront dels 93 que perceben els seus col·legues de la Unió Europea. El doble gairebé exacte. Què passa, que els controladors europeus són idiotes o que els espanyols són més bons que els altres?

Un controlador aeri espanyol té una jornada laboral d'un màxim de 1.200 hores a l'any, però per conveni ha de descansar un 33% d'aquest temps en els torns diürns, i un 50% en els nocturns. Succeeix, al mateix temps, que el creixement del mercat aeri espanyol (que, tret de Madrid, és el mercat aeri mediterrani, és a dir, Catalunya, Balears i País Valencià) ha obligat Aena a transigir amb un règim draconià d'hores extres per part dels controladors aeris, amb els del Prat al capdavant. La llei de l'oferta i la demanda, portada a la seva caricatura: un altre cop, em trec el capell davant de l'USCA i la seva capacitat coercitiva. Només voldria felicitar també els metges que, pel motiu que fos, s'han avingut a signar les baixes falses.

En el meu retard de dues hores, vam passar uns 50 minuts dins un avió aturat a la pista, patint la calor i les incomoditats que feien al cas. Hi havia nadons i ancians. Vaig pensar sincerament en un conveni per asfaltar carreteres durant els mesos de juliol i agost: 12 hores al dia, sense torns de descans i per 600 euros al mes.