Opinió

Raça humana

Hem fallat i és morta

En poc més de 48 hores, cinc femi­ni­ci­dis, qua­tre dones –una d’elles emba­ras­sada– i un nen de 7 anys a Pola de Lavi­ana, Crei­xell, sa Pobla i Cor­bera de Llo­bre­gat. Extrema i irre­ver­si­ble violència mas­clista que no minva mal­grat les lleis i acci­ons pre­ven­ti­ves apro­va­des en les últi­mes dècades, sinó que s’incre­menta en la mesura que les vícti­mes deci­dei­xen alli­be­rar-se’n; hi ha qui no pot viure –sobre­tot no dei­xar viure– sense exer­cir el seu abo­mi­na­ble domini. Els fets són pre­o­cu­pants: tretze dones i dues cri­a­tu­res assas­si­na­des el 2021 (1.091 des del 2003, quan es van començar a ela­bo­rar estadísti­ques), 5 menors orfes (309 des del 2003), un ter­ro­risme sense pal·lia­tius que reque­reix pro­to­cols més efi­ci­ents –o més mit­jans i per­so­nal for­mat– per ser com­ba­tut. A Sagunt, el 9 de maig, Sole­dad, de 60 anys, va morir sola, i ni havia de morir ni havia d’estar sola perquè havia adver­tit rei­te­ra­da­ment que no se sen­tia segura. Denun­cia l’expa­re­lla, judici ràpid i ordre d’allu­nya­ment, nova denúncia per ame­na­ces de mort indi­rec­tes, demana ajuda a ser­veis soci­als i al final ell l’apu­nyala i se suïcida. El sis­tema va fallar: Sole­dat no va ser pro­te­gida. I ja que no és la pri­mera vegada que passa, ens pre­gun­tem: qui ava­lua el risc i com ho fa? Exis­teix una bona coor­di­nació entre els dife­rents recur­sos? Són útils les ordres d’allu­nya­ment sense dis­po­si­tius telemàtics? No seria hora de con­tro­lar –sí, aquesta és la paraula– d’una manera efec­tiva el mal­trac­ta­dor? (Si vol tirar pel dret, no hi ha distància que val­gui.) Per què són les dones les que han d’ama­gar-se i patir l’angoixa d’una fatal represàlia?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.