Resposta i abraçada

En l’entrevista que Xavier Graset va fer-li posteriorment, Oriol Junqueras va explicar que, en la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, Miquel Iceta va preguntar-li com estava i li va respondre: “No tan bé com tu.” Una resposta que resumeix el fet que Junqueras compleix condemna a la presó per motius polítics mentre que Iceta la campa per Madrid com a ministre. Una resposta relativa a una circumstància particular, amb tota la injustícia que arrossega, però que és una expressió quotidiana molt nostra: “No tan bé com tu”, solem respondre quan algú ens pregunta com estem. A diferència de Junqueras, quasi sempre ho diem sense motiu. Molt més que d’aquesta resposta, però, s’ha parlat d’una abraçada, aquella que va fer Jordi Cuixart a Iceta en el mateix acte. Que van fer-se, vaja, tot i que s’ha comentat a bastament incidint que el ministre va respondre al gest del president d’Òmnium Cultural. Sense que evidentment això suposi que jo cregui que li he de concedir cap permís, per mi Cuixart pot abraçar-se amb qui vulgui. A diferència de tants “independentistes” fervents que l’han criticat, és ell qui, com Junqueras i la resta de presos polítics catalans, és a la presó sense haver-se penedit dels fets pels quals se l’ha condemnat, cosa que fa que hi segueixi(n). Quants d’esgarips acusant-lo de llagoter, de submís als repressors, no sé si també de traïdor. No havien vist que Cuixart és un home d’abraçades, fins i tot amb els enemics polítics amb els quals creu que pot dialogar? Ell és “l’heroi que salva”. El gest en contra de l’esperit de venjança que sembla arrapat a tants dels que el volen a la presó.