Tot ha de ser gros?

Un erol aquí i un erol allà. Com els bolets a la tardor un any de bones pluges d’estiu. Cada dia surten més senyors i més grossos i més institucions i més grosses que venen a pressionar i convèncer que hem de fer més gros l’aeroport de Barcelona (o era del Prat? o era Josep Tarradellas?). Ja he perdut el compte. Dels noms de l’aeroport i dels senyors i institucions que pressionen. I estic espantat de totes les plagues d’Egipte que ens venen al damunt si no allarguem una pista i fem una nova terminal. Gros i de pressa o ens passa al davant tothom i serem condemnats al desert aeronàutic. Perdem no sé quantes oportunitats si no ho fem. I el de Lleida? I el de Girona? I el de Reus? Són per a altres usos i costums. Ara parlem d’un aeroport de gran volada que si no fem a compte dels ocellots del delta del Llobregat no cal que fem. L’hem de fer i l’hem de fer ràpid. Com les grans instal·lacions fotovoltaiques i els grans parcs eòlics. Per les renovables és perquè anem tard i per l’aeroport és perquè no podem perdre temps. Tot gros i tot de pressa. L’àvia Neus sempre deia que de pressa i bé mai s’avingué, però ella, total, menava un hort i un secà que proveïen de verdura, llegums, flors, fruita i vi una família. Ni Iese, ni Esade. No podia entendre la necessitat de les grans infraestructures. Però de veritat tot ha de ser tan gros? Aeroports? Instal·lacions fotovoltaiques? Parcs eòlics? Museus? Corporacions empresarials? Estats? I tot per ahir?