Una nova conselleria per a un repte global

Dos mons aparentment antagònics, l’ambiental i l’agroalimentari, conviuran sota el paraigua de la nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Les entitats ecologistes s’han mostrat en desacord que les polítiques ambientals vagin de costat amb les agràries. Però en el que molts veuen un possible problema, des del món de la recerca i el coneixement hi veiem l’oportunitat de consolidar una relació que no té cap més remei que funcionar si volem fer front de manera efectiva a la crisi climàtica. L’any 2050, al món viuran 10.000 milions de persones, la demanda d’aliments haurà crescut un 60% i serem testimonis dels greus efectes del canvi climàtic en la producció d’aliments: hi haurà més plagues, els sòls estaran més degradats, les sequeres i les inundacions seran més intenses i freqüents i, a més, l’absorció de diòxid de carboni pels oceans haurà provocat l’acidificació del mar, un fet que repercutirà en la salut del medi marí i de l’economia blava. En aquest context, què hem de fer per proveir la nostra societat d’aliments segurs i saludables?

A Catalunya, l’agricultura i la ramaderia són responsables d’un 11% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; el malbaratament alimentari, d’un 10% de les emissions d’origen humà al món. Conscients d’aquesta realitat, fa anys que la recerca i la innovació acompanyen el sector agroalimentari del nostre país perquè aquest no només s’adapti a les condicions de canvi climàtic, sinó que contribueixi a mitigar-lo. És el cas de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en què treballem perquè esdevingui més competitiu, més sostenible i resilient.

Així, des del punt de vista de la mitigació, a l’IRTA aportem solucions per reduir els impactes ambientals de la ramaderia, sigui a través de l’alimentació del bestiar o d’una gestió més eficient i circular de les dejeccions ramaderes. Per reduir el malbaratament alimentari, treballem en estratègies per allargar la vida útil dels aliments i per aprofitar subproductes de l’agroalimentació que, tot i tenir un alt valor nutricional, normalment es llençarien. També avaluem el potencial de cultius com ara la vinya, l’olivera, l’arròs o l’ametller per fixar el diòxid de carboni al sòl. Quant a l’adaptació, dissenyem estratègies per optimitzar l’ús de l’aigua; per exemple, mitjançant el reg de precisió, podem regar els nostres fruiters amb l’aigua que necessiten, ni més ni menys, i amb canvis en el maneig podem fer un ús més racional d’aquest recurs en la ramaderia. També cerquem maneres alternatives als fitosanitaris per combatre les plagues, com per exemple creant bandes florals als camps per atreure-hi els seus enemics naturals; estudiem com produir peix i marisc de manera sostenible, desenvolupem noves varietats de fruites adaptades a les altes temperatures i a l’escassetat d’aigua, i busquem fonts de proteïna vegetal que puguin produir-se de manera massiva i respectuosa amb el medi ambient, com poden ser les microalgues o les lleguminoses.

La nostra experiència en el món del coneixement evidencia no només que el sistema agroalimentari i l’ambiental no són antagònics, sinó que estan interrelacionats i formen part d’un mateix sistema que cal abordar globalment. És possible produir prou aliments respectant la biodiversitat i ajudant a mitigar el canvi climàtic. És, de fet, necessari. El que cal és voluntat per parlar i entendre’s. Estic convençut que agrupar aquestes dues sensibilitats en una mateixa conselleria contribuirà que així sigui!