Opinió

Ah, Perejaume!

Amics de les Arts, gràcies per haver-nos acostat a la poesia de Perejaume amb l’acció ‘Guardar a fora’

De bon matí, cada 24 de juny, por­tar un museògraf anònim davant del pla de Can Sau­leda de Sant Pol perquè ensuri nova­ment la pal­mera més alta, i que uns quants entre el públic hi lle­gei­xin les Pagèsiques, de la pàgina 229 a la 372. Les pau­ses de dicció, és clar, que siguin pen­sa­men­te­res. Tot seguit, sense encan­tar-se, que l’auto­car dugui la gent a la Fun­dació Palau de Cal­de­tes, dis­tri­buir-la en grups de vint-i-qua­tre davant de les vint-i-qua­tre cons­tel·laci­ons solars que hi ha pin­ta­des i fer que tots tan­quin els ulls al mateix temps. Cada hora en punt, enllu­er­nats per no veure-s’hi gens, que core­gin les parau­les edi­ta­des a Mare­per­lers i ova­la­dors: “El tacte pren esclat!” Que pal­pin els sols només amb els ulls, des de la ceguesa més cla­ri­vi­dent. I au, a pujar a l’auto­car i cap al Casal de Can Manyé, a Ale­lla. Que molts de nens s’hi facin dur de la mà. Expli­car-los com és l’escrip­tura ara una passa ara una altra i com s’ava­llalça la platja si en saben cal­ci­gar bé la sorra. De grans ja ho faran amb una mare­dedéu a l’esquena.

Ara, cap al Mas­nou. Entrar al cinema La Calàndria i repo­sar el front sobre la pan­ta­lla com el pagès el des­cansa al ven­tre de la vaca men­tre la muny. Un quart d’hora, així. Qui­e­tud. Fer-hi un exer­cici col·lec­tiu d’oïsme. Sen­tir com diu “gràcies!”, el mar, quan el reguen perquè es faci més, i con­tes­tar-li: “de res”. Després, tor­nar a pujar a l’auto­car i arri­bar-se a la finca de les Cinc Sénies de Mataró. Ensar­da­nar el munt de fems dau­rats que s’hi tro­ba­ran. Espe­rar que el núvol s’aparti i que el sol lam­pa­degi el pa d’or. Emo­ci­o­nar-se amb l’ins­tant epifànic i recor­dar les parau­les de Pere­jaume: “El sol pas­sat pel fem no rep brutícia”, “El fem es bar­reja semànti­ca­ment amb una forma con­ju­gada del verb fer”. I és clar que sí! En grec “fer” és poiéo. De l’altra banda del mar, en feliç empo­pada, mira com ens arriba la paraula poe­sia.

Amics de les Arts, gràcies per haver-nos acos­tat a la poe­sia de Pere­jaume amb l’acció expo­si­tiva Guar­dar a fora, que heu escam­pat per cinc punts del Maresme (corre, lec­tor, encara hi ets a temps. Tens una set­mana de coll).

I sobre­tot, Amics, no en digueu res, d’aquest arti­cle, a Pere­jaume. Als genis no se’ls ha de moles­tar amb pla­gis d’estil ni de lèxic. Tenen massa poe­sia per ves­sar damunt de l’agra­ri­e­tat de la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.