De reüll
Crema l’Empordà, una altra vegada
La por a ser l’autor d’una desgràcia poc sovint guanya al “jo controlo”
Crema l’Empordà. Per enèsima vegada. Precisament ahir es complien 35 anys d’un dels grans incendis que van assolar la zona. Malauradament el recordarem per la caiguda d’un hidroavió, que es va estavellar mentre feia tasques d’extinció. Els seus quatre tripulants van morir. En aquella ocasió es van cremar 20.000 hectàrees. També era inevitable pensar, aquest cap de setmana, en una altra gran tragèdia: els focs del 2012. Precisament divendres que ve se’n compliran nou anys. Quatre persones hi van perdre la vida. I més de 14.000 hectàrees van quedar arrasades.
Crema l’Empordà, una vegada rere l’altra. I, en la majoria d’ocasions, hem d’atribuir la desgràcia a alguna negligència humana. No de manera intencionada –vull pensar–, però la mà de l’home sempre hi acaba estant pel mig. No només a l’Empordà, sinó arreu del territori. Precisament aquest cap de setmana, mentre surava la incertesa de com evolucionaria l’incendi del cap de Creus, a algú a pocs quilòmetres, gairebé amb visió directa de les flames, se li acudia fer feines amb una radial a l’hora de més calor, i va provocar un altre foc. La por a ser l’artífex involuntari d’una desgràcia poques vegades guanya al “jo controlo” o al “què vols que passi?”. I si les tornes no s’inverteixen, continuarem sumant hectàrees cremades.
