Opinió

opinió

Cuba instrumentalitzada

L’ONU porta anys –des del 1992– demanant la fi de l’embargament

És fas­ci­nant, en sen­tit irònic, veure com arran de les pro­tes­tes que hi ha hagut a Cuba aquest mes de juliol tot­hom es veu amb cor d’opi­nar sobre el que passa a l’illa. Sem­bla que ter­tu­li­ans i arti­cu­lis­tes, pel sim­ple fet d’haver estat de vacan­ces en algun d’aquells espec­ta­cu­lars resorts cari­benys de pro­pi­e­tat espa­nyola, ja tenen prou conei­xe­ment de causa per dir-hi la seva. Jo, que no hi he viat­jat mai i tinc conei­xe­ments geo­polítics limi­tats, em refio més del que diuen els que hi han anat a por­tar mede­ci­nes que no pas dels que hi han anat de vacan­ces.

La rea­li­tat a l’illa és dura i la Covid-19 l’ha agreu­jat encara més perquè una part molt impor­tant dels ingres­sos prové del turisme, un sec­tor que ja havia que­dat forçat tocat quan el govern de Trump va endu­rir les res­tric­ci­ons i que el coro­na­vi­rus ha aca­bat de rema­tar. No com en una altra illa del Carib, la República Domi­ni­cana, que al mes d’abril ja rebia el pri­mer car­re­ga­ment de vacu­nes del pro­grama mun­dial Covax i al mes de maig deci­dia vacu­nar tots els tre­ba­lla­dors del sec­tor turístic. Una estratègia necessària perquè els nord-ame­ri­cans hi puguin anar a pas­sar les vacan­ces tran­quils. De fet, mai com fins ara havien arri­bat a l’aero­port de Punta Cana tants turis­tes pro­ce­dents dels Estats Units. Així, men­tre els uns es con­ver­tei­xen en la platja par­ti­cu­lar nord-ame­ri­cana, els altres, els cubans, no poden sub­mi­nis­trar vacu­nes perquè per culpa de l’embar­ga­ment no tenen xerin­gues. Lla­vors escla­ten les pro­tes­tes i des d’aquí tot­hom torna a cri­ti­car el règim cubà perquè no hi ha lli­ber­tat i no hi ha democràcia: els matei­xos dis­cur­sos hipòcri­tes de sem­pre. Com si pel sim­ple fet de dir-la, la paraula democràcia, se solu­cionés tot. Com si països supo­sa­da­ment democràtics no fos­sin màxims expo­nents de pobresa, misèria i vio­lació de drets humans. I sem­bla que ja no recor­dem que el maig del 2017 l’Ajun­ta­ment de Girona va apro­var una moció recla­mant la fi del blo­queig a Cuba, sumant-se així, com molts altres muni­ci­pis, a una petició que les Naci­ons Uni­des fan insis­tent­ment des del 1992, però a la qual els Estats Units sem­pre s’hi opo­sen. No és una democràcia, d’acord, però jo des de fora només veig que men­tre que els Estats Units envien mer­ce­na­ris i tro­pes a països ter­cers, Cuba hi envia met­ges. Pot­ser el que cal­dria, per aju­dar els cubans, és dei­xar d’ins­tru­men­ta­lit­zar el que passa a l’illa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia