Trossos

Votacions

Sempre he sentit explicar que en temps de la guerra un ajuntament va posar a votació l'existència de Déu. I van aprovar que Déu no existia per, posem per cas, dotze vots a favor i tres en contra. No sé si és veritat, però il·lustra una veritat. Hi ha coses sobre les quals té sentit votar (les lleis, els governants) i coses sobre les quals no té sentit, perquè no depenen de les majories i les minories: les conviccions religioses, les hipòtesis científiques, els veredictes judicials.

Comissió

L'afirmació “va haver-hi finançament irregular de CDC”, o altres semblants que han sortit en les conclusions de la comissió parlamentària creada a l'efecte, són d'aquelles que no té sentit posar-les a votació. O és o no és, o hi ha proves o no hi ha proves. No depèn, per ser veritat o mentida, del fet que tinguin més diputats uns partits que els altres, tots ells amb els seus interessos, les seves estratègies i els seus pre-judicis. I encara menys en vigílies d'eleccions.

Judicis

Les societats democràtiques tenim formats diferents per a funcions diferents. Els parlaments poden votar allò que depèn de la lògica política. Però no poden injectar lògica política en allò que en té una altra. Poden aprovar la llei de pressupostos, però no la llei de la gravetat. Els parlaments fan lleis i els jutjats decideixen qui les compleix i qui se les salta. Quan la política es posa a muntar judicis, inevitablement li acaben sortint judicis polítics.