Opinió

opinió

Embriaguem-nos

Embriaguem-nos de bellesa i de constel·lacions, com les forjades a Vinyes dels Aspres

Tinc el cos­tum banal, el vici inútil, la fotesa habi­tual de memo­rit­zar dates i efemèrides. Tinc també una amiga que em pren el pèl amb cari­nyo i con­tundència cada cop que recordo en veu alta algun dia-inter­na­ci­o­nal-de o el san­to­ral de torn. També tinc una amiga que toca el piano com la deessa més pode­rosa de l’uni­vers. I una amiga que recita, actua i estima amb la potència ele­vada a l’infi­nit. Totes qua­tre, i més, tenim la Bet, que és l’amiga que el món sen­cer neces­sita per ser una mica millor. I la Bet té en David, un Dionís que des que du barba millora dia a dia com el vi. Tota aquesta cons­tel·lació divina ens va con­gre­gar fa uns dies en un dels molts cellers entra­nya­bles de les ter­res giro­ni­nes, Vinyes dels Aspres, a Can­ta­llops.

La visita a aquest preciós muni­cipi tra­mun­ta­ne­jat sem­pre és reco­ma­na­ble, sobre­tot si es cul­mina a la can­tina de Reque­sens, on vaques i lle­tra­fe­rits pas­tu­ren i rumi­nen lliu­re­ment. I l’anco­ratge al celler con­ce­but a can Bat­lle és ara més impres­cin­di­ble que mai per gau­dir la impres­si­o­nant fusió d’escul­tura, arqui­tec­tura, astro­lo­gia, geo­lo­gia, geo­me­tria, engi­nye­ria, mito­lo­gia i poe­sia que hi ha cons­truït l’artista Pep Admet­lla. Els vasos comu­ni­cants que evoca l’artista van fer que l’amiga pia­nista inter­pretés al piano del músic Edu­ard Toldrà (1895-1962), casat amb una filla de la finca, la sar­dana que hi va com­pon­dre en una de les seves diver­ses i cre­a­ti­ves esta­des. Es titula El bac de les gines­te­res i ara nomena un vi dolç peca­minós de la casa. La màgia també va fer que l’amiga rap­soda maridés el tast amb l’ento­nació dels ver­sos magnífics de Bau­de­laire, un cant a viure la vida: “És l’hora d’embri­a­gar-se! Per no ser els esclaus mar­ti­rit­zats del Temps, embri­a­gueu-vos; embri­a­gueu-vos sense parar! De vi, de poe­sia o de vir­tut, al vos­tre gust.”

Ara que venen dies d’oci, de rellot­ges atu­rats i ànimes repo­sa­des; ara que dei­xem de ser esclaus mar­ti­rit­zats del temps, embri­a­guem-nos. Embri­a­guem-nos de vi, de poe­sia o de vir­tut. Embri­a­guem-nos d’aire i de llum, com el raïm. Embri­a­guem-nos de bellesa i de cons­tel·laci­ons, com les for­ja­des a Vinyes dels Aspres. Embri­a­guem-nos de sorra calenta i d’aigua salada, de camins per­duts i de cin­gle­res indòmites. Embri­a­guem-nos d’amor i d’amis­tat. Avui, santa Marta; demà, dia inter­na­ci­o­nal de l’amis­tat, i sem­pre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia