Una ètica pública
En els darrers temps en la vida política a Catalunya han estat moltes les ocasions en què el concepte d'ètica s'ha incorporat al debat públic. El debat de la proposta antitaurina també ha estat ple de contingut de valors ètics i de consciència, i en part el resultat d'aprovar la prohibició és una conquesta ètica feta des del vot particular. La comissió del cas Millet ha facilitat la visualització de la tensió dels límits de les normes en relació amb la pràctica administrativa, tant en els afers urbanístics com en el finançament de partits. O els límits del procés penal en relació amb la recerca de la veritat. Les conclusions de l'informe de la Oficina Antifrau han reconegut aquestes fragilitats. De tant parlar d'ètica o normes podríem pensar que la política pot provocar crisis de confiança de la ciutadania en el poder. Però, en una lectura de progrés, és positiu per a les persones i per al país que l'ètica tingui per fi un espai en la cosa pública i que el nivell d'exigència s'elevi. Victoria Camps, acaba de publicar El declive de la ciutadanía, la construcción de una ética pública, un excel·lent tractat sobre la necessitat d'impulsar una societat que avanci en el compromís amb els valors ètics i en la credibilitat institucional. “No n'hi ha prou de tenir una normativa i unes institucions que vetllin pel compliment de les normes. Cal que les persones també vulguin viure d'acord amb el que la normativa els exigeix. L'ètica té a veure amb la doma de la voluntat individual, i la legislació s'imposa coactivament. Ètica i dret no són dos fenòmens excloents sinó complementaris”. Camps estableix bé aquest camí d'anada i tornada entre l' individu i la comunitat, en el marc del paradigma republicà. La responsabilitat de la ciutadania enfront de l' interès públic. Des de l'escepticisme impossible construir una ètica. És plenament vigent per assignar al que hauria de ser un bon o bona professional de la política aquella definició d'Aristòtil: un bon professional és una bona persona. Ara bé, a l'hora d'aplicar el discurs de la ètica la pràctica no pot eludir tensions i contradiccions. Cal construir els debats en aquells punts de fricció i afrontar-los, amb totes les conseqüències.
