Opinió

L’illa del Castellar

La vida al Port de la Selva va més enllà de la temporada turística. Hi ha la duresa dels hiverns

El cafè de la Marina és una obra literària que s’ins­pira en les vacan­ces esti­uen­ques que el seu autor, Josep Maria de Sagarra, pas­sava al Port de la Selva. Aquesta vila mari­nera de l’Empordà, aquest mes d’agost, és plena d’esti­ue­jants (culs blancs, en deien abans), que també hi pas­sen les vacan­ces. Després, tots tor­na­ran a la ciu­tat per repren­dre la seves vides quo­ti­di­a­nes i s’obli­da­ran del poble. Però la vida real del Port de la Selva va més enllà dels mesos de la tem­po­rada turística. Sagarra conei­xia i va des­criure la duresa dels hiverns freds i atra­mun­ta­nats d’aquest racó del cap de Creus. Fa pocs dies, en un acte als jar­dins de l’església del Port de la Selva, vaig des­co­brir algu­nes engru­nes de la seva història, dels seus orígens, de la seva gent. “De la mare, el cor i l’ànima del Port de la Selva”, tal com ho recull Isi­dre Coro­mi­nes en el seu dar­rer lli­bre, L’illa del Cas­te­llar, una reco­pi­lació de docu­ments, de la memòria viva de la vila i les seves famílies, que ens trans­porta al començament de la vida en aquest poble, des del moment que es va segre­gar del muni­cipi de la Selva de Mar, el 1787. El nucli neuràlgic de la nova comu­ni­tat arrenca a la petita, per no dir minúscula, illa o illot del Cas­te­llar, avui trans­for­mada en la zona comer­cial i portuària de la població. És la història d’una soci­e­tat que fins a mit­jans del segle pas­sat ha tin­gut la pesca com a acti­vi­tat econòmica més impor­tant, que va expor­tar arreu de la Medi­terrània, la inter­pre­tació de les seves arts de port de reig i el seu sis­tema de pesca, sem­pre valent, propi de pes­ca­dors i d’embar­ca­ci­ons que havien de superar sovint el cap de Creus i els seus ter­ri­bles tem­po­rals.

Coro­mi­nes, que va ser durant vint any regi­dor del Port de la Selva i ha vis­cut a Polònia, Mèxic, Cuba i la Xina, ha tor­nat al seu poble natal per recu­pe­rar-ne la història, trans­me­tre’n la memòria local i epi­so­dis tan dramàtics com el nau­fragi del 1919 a la cala Prona (El Gou). Asse­gura que està cap­fi­cat i obs­ti­nat a expli­car les històries del Port de la Selva, de la seva gent, dei­xar-ne constància, i ho fa amb encert en els tres lli­bres que ja ha publi­cat: La mar d’Amunt, La Lleva del Biberó no fou pos­si­ble i L’illa del Cas­te­llar. Amb aquest dar­rer, l’autor diu que no tanca res, sinó que tot just comença a posar a l’abast de tot­hom mate­ri­als i docu­ments que ens expli­quen d’on venim i ens fan enten­dre per què som com som.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.