Opinió

Tribuna

Me’n vull anar

“La Fundació Francisco Franco és una anomalia democràtica greu a Europa que explica moltes actuacions polítiques i jurídiques difícils d’entendre altrament

És estiu i pen­sava dei­xar la política de banda i par­lar d’alguna cosa una mica més engres­ca­dora i lleu­gera, però tot i que estic a mil vuit-cents metres d’alçada i molt rela­xada, no puc. El pri­mer que se m’ha acu­dit és insis­tir sobre el relat naci­o­nal, el perquè és urgent expli­car amb clare­dat per què és urgent la inde­pendència si volem asso­lir el nivell de benes­tar que ens merei­xem. Recor­dava un col·lega suís, pro­fes­sor d’uni­ver­si­tat com jo, que tro­bava que la seva pensió era un pèl justa, cinc mil euros, quan la meva és una mica menys de la mei­tat i el futur de les pen­si­ons a l’Estat espa­nyol és molt negre. O també pen­sava en un amic que acaba de tenir una neta a Suècia i que em comen­tava que el permís de mater­ni­tat és de 480 dies en total, dels quals 90 són necessària­ment per al pare, i que és tan llarg perquè es con­si­dera que aquest permís no és un dret dels pares, sinó de les cri­a­tu­res.

Tot ple­gat pen­sava que jo vull gau­dir del benes­tar de països com Suïssa o Suècia i viure en aquest país mera­vellós que és el meu. I també pen­sava que no vull saber res d’un estat atu­rat en una tran­sició mal feta que no té cap ver­go­nya de man­te­nir, per exem­ple, la Fun­dación Naci­o­nal Fran­cisco Franco, fun­dació que encara no fa un any va recor­dar a Felip VI que era rei gràcies al dic­ta­dor. Ens podem ima­gi­nar una Fun­dació Adolf Hit­ler a l’Ale­ma­nya d’avui que declari públi­ca­ment, com ho fa la Fun­dación Franco, que el seu objec­tiu és “difon­dre i pro­moure l’estudi i el conei­xe­ment sobre la seva vida, el seu pen­sa­ment, el seu lle­gat i la seva obra en la seva dimensió humana, mili­tar i política i les fites dels anys del seu man­dat”, és a dir, en el cas de Hit­ler, entre altres coses, l’holo­caust? O una Fun­dació Benito Mus­so­lini a Itàlia o Petain a França. Res d’això, sinó tot el con­trari, aquests països tenen lleis que pena­lit­zen l’apo­lo­gia del fei­xisme con­si­de­rant-la delicte d’inci­tació a l’odi. Tam­poc tenen tom­bes on anar a retre home­nat­ges, pro­hi­bei­xen les creus gam­ma­des i negar l’holo­caust.

La Fun­dació Fran­cisco Franco és una ano­ma­lia democràtica greu a Europa que explica mol­tes actu­a­ci­ons polítiques i jurídiques difícils d’enten­dre altra­ment; per exem­ple, que el Con­sejo Supe­rior del Poder Judi­cial con­si­deri que la pro­hi­bició d’aquest tipus de fun­da­ci­ons podria con­si­de­rar-se una vul­ne­ració a la lli­ber­tat d’expressió. Ara, que el pre­si­dent de la fun­dació, el senyor Chic­harro, digui que “habíamos superado la guerra pero nos lle­van a lo mismo”, és a dir, a la guerra, això és una anècdota que no fa mal a ningú, o que mili­tars col­pis­tes del 23-F, un can­di­dat de Vox i un net del dic­ta­dor sig­nin un mani­fest mili­tar con­tra el govern, també és un acu­dit inno­cent. No obli­dem que encara hi ha 142.267 per­so­nes que seguei­xen des­a­pa­re­gu­des en més de qua­tre mil cune­tes repar­ti­des per tota la Península. Una ver­go­nya.

És veri­tat que va ser el PP qui la va sub­ven­ci­o­nar, però no obli­dem que aquest tipus de fun­da­ci­ons es bene­fi­cien d’exemp­ci­ons fis­cals, i que això vol dir que men­tre no s’il·lega­lit­zin, l’Estat les sub­ven­ci­ona, sigui del color que sigui. Per la seva banda, el PSOE, després de vint-i-qua­tre anys en el poder, onze dels quals amb majo­ria abso­luta, ha man­tin­gut aquesta ano­ma­lia per molt que de tant en tant anun­cia que la il·lega­lit­zació és immi­nent. Que l’any 2018 el Par­la­ment Euro­peu votés una reso­lució recla­mant la il·lega­lit­zació d’aquesta fun­dació i la de totes les que fan apo­lo­gia del fei­xisme, el racisme o la xenofòbia (amb els vots del grup popu­lar, per cert) no va fer can­viar res a l’Estat, perquè tot el que diu Europa, l’ONU o qual­se­vol orga­nisme inter­na­ci­o­nal es con­si­dera més una ofensa que una dis­po­sició vin­cu­lant, el sen­ti­ment que els altres estan equi­vo­cats perquè no han entès el pro­blema més que una picada de crostó greu. En resum, des de l’any 2017 l’Estat està a punt d’apro­var alguna llei o dis­po­sició que faci­li­tarà la il·lega­lit­zació, però mai acaba d’arri­bar, i que quan ho faci, tant de bo sigui aviat, el mal a la imatge de la democràcia espa­nyola ja estarà fet.

Això sí, la Fun­dació Franco deu anar curta de fons perquè sub­hasta regals que va rebre el dic­ta­dor quan estava en el poder, per Walla­pop. Per tot això, i per mol­tes coses més que ja aniré expli­cant, me’n vull anar el més aviat pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia