Un pas endavant, dos enrere

Que els secrets d’estat de l’Estat espa­nyol es ges­ti­o­nin d’acord amb una llei fran­quista de l’any 1968 ja és prou estrany. Per no dir reve­la­dor. Molts de nosal­tres no havíem ni nas­cut!! El fet que el govern espa­nyol mos­tri la seva pre­dis­po­sició a igua­lar-se amb la resta de governs euro­peus en aquest tema demos­tra una certa sen­si­bi­li­tat democràtica que no és gens menys­pre­a­ble. Amb la nova llei conei­xe­rem, final­ment, alguns secrets d’estat que s’han man­tin­gut ocults des de l’octu­bre del 1978. Inclou això els secrets de la supo­sada tran­sició de la dic­ta­dura cap a la democràcia?

El que és clar és que ja hi ha algu­nes excep­ci­ons: 40 anys després del cop d’estat del 23-F, la volun­tat del govern espa­nyol és man­te­nir aquests fets a l’ombra. La idea topa fron­tal­ment amb la recent apro­vació de la pro­po­sició no de llei que el grup par­la­men­tari d’Uni­des Podem va pre­sen­tar al Congrés per a la des­clas­si­fi­cació dels docu­ments ofi­ci­als secrets del 23 de febrer del 1981. Para­do­xes!

Amb aquesta pro­posta de llei, el govern espa­nyol fa un pas enda­vant i dos enrere: un flac favor a la trans­parència i la millora de la qua­li­tat democràtica. I perd tota la cre­di­bi­li­tat. Ara que la monar­quia es mou per la corda fluixa, sem­bla una broma amb remi­tent als Emi­rats Àrabs.