Opinió

15 són 15

Bany de bosc

En la mesura que les res­tric­ci­ons per la pandèmia s’han anat rela­xant la neces­si­tat de con­tacte amb la natura, amb un mateix i amb els altres, ha pro­vo­cat que als caps de set­mana hi hagi una explosió d’acti­vi­tats de tot tipus, orga­nit­za­des o espontànies, a l’entorn natu­ral. Anar al bosc en cap de set­mana implica tro­bar-se una pro­cessó de cami­na­dors, cor­re­dors, ciclis­tes, moto­ris­tes, bole­tai­res, caçadors, i altres espècimens homi­noi­des de totes con­di­ci­ons i edats que sols, en grup o en família fan usos molt diver­sos dels espais natu­rals. A pri­ori no hi ha cap pro­blema ja que sem­bla clar que la con­nexió amb la natura ens aporta un sen­sació de benes­tar físic i psíquic que és bo que puguem gau­dir, i que ben segur ens pot aju­dar a superar l’estrès post-pandèmic, indi­vi­dual i col·lec­tiu. La qüestió és quina apro­xi­mació fem a la natura, i amb quina pet­jada ecològica. Si ens endin­sem a la natura des de la pulsió con­su­mista, o des de l’exigència extrac­tiva del qui tot ho vol i a tot té dret, la relació que hi esta­bli­rem no serà immer­siva sinó inva­siva, amb efec­tes nocius per amb­dues parts.

La natura té els seus rit­mes i els seus tem­pos, els seus cicles i la seva cadència. La natura no té pressa perquè juga a favor seu amb una escala tem­po­ral llarga i cal­mosa que, en relació a la nos­tra més curta i apres­sada, sem­pre acaba gua­nyant. Aquest deca­latge estruc­tu­ral ens posa pressió i el nos­tre tràfec nerviós, engan­xats com estem a la imme­di­a­tesa, ens fa veure a la natura com un bé de con­sum més que podem ins­tru­men­ta­lit­zar al nos­tre ser­vei, com qual­se­vol altre, i que ens ha de ren­dir a efec­tes de satis­facció de les nos­tres neces­si­tats a curt ter­mini. Una relació bàsica­ment ins­tru­men­tal.

L’encaix no és fàcil. En la tra­dició japo­nesa hi ha un antic cos­tum ano­me­nat “shin­rin-yoku” o bany de bosc que con­sis­teix en fer pas­se­ja­des pau­sa­des pel bosc, de forma rela­xada i cons­ci­ent, que per­me­ten re-con­nec­tar-se i re-acti­var els sen­tits gràcies a substàncies químiques que eme­ten cer­tes plan­tes i alguns deri­vats dels arbres, amb efec­tes neu­ropsi­cològics cal­mants sobre el sis­tema nerviós. Si som capaços d’anar a la natura amb aquest espe­rit i no com un allau de des­es­pe­rats pot­ser podrem evi­tar que aquest “bany” es con­ver­teixi en una estam­pida que pro­vo­qui un tsu­nami que ens acabi engo­lint a tots. Som essen­ci­al­ment natura i abu­sar-ne és auto­des­truc­tiu. Esti­mar-la, res­pec­tar-la i tenir-ne cura és esti­mar-nos, res­pec­tar-nos i cui­dar-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia