Opinió

Tribuna

Dignitat

“Quina barra! La gent que es va mobilitzar l’1-O no ho va fer perquè sí, ho va fer per exercir un dret bàsic en tota democràcia, el dret de vot i de decidir el seu futur

Digni­tat és el mot que m’ha vin­gut al cap de manera insis­tent aquests dies lle­gint les notícies polítiques que tenen una relació directa amb el nos­tre futur. Dic dig­ni­tat però pot­ser hau­ria de dir indig­ni­tat o indig­nació. Notícies sobre la llen­gua, un dels ele­ments més impor­tants de la iden­ti­tat, tot i que no l’únic. D’una banda, la con­fir­mació de la sentència del TSJC per part del Tri­bu­nal Suprem sobre l’obli­gació d’impar­tir el 25% de les clas­ses en cas­tellà, que el con­se­ller d’Edu­cació i la con­se­llera de Cul­tura es van afa­nyar a dir que ho con­si­de­ra­ven una ano­ma­lia i un menys­preu i que es con­ti­nu­a­ria apli­cant el model d’immersió lingüística, però poc després, des del mateix Depar­ta­ment d’Edu­cació, es feia res­pon­sa­ble l’escola de Canet de Mar de com­plir les mesu­res cau­te­lars del TSJC, que imposa un 25% de clas­ses en cas­tellà en una classe de P5 perquè són d’obli­gat com­pli­ment. On queda la dig­ni­tat després de les decla­ra­ci­ons abran­da­des que no duren ni tres set­ma­nes?

D’altra banda, tenim la llei de l’audi­o­vi­sual, la dar­rera aixe­cada de camisa a ERC per part del govern del PSOE/Pode­mos. Un dia Esquerra l’ajuda a apro­var els pres­su­pos­tos i l’endemà el govern espa­nyol l’enreda de mala manera. Sí, blinda un 6% de català, però havia obli­dat de dir que només en les pla­ta­for­mes amb seu a l’Estat; a part de Movis­tar i pot­ser Fil­min, no conec a ningú que es miri con­tin­guts a Flix Olé o a Mitele. I Esquerra insis­teix en l’espe­rança d’acords futurs obli­dant els incom­pli­ments històrics d’Espa­nya amb Cata­lu­nya i con­cre­ta­ment del PSOE amb Cata­lu­nya. On queda la dig­ni­tat després d’una presa de pèl sem­blant? De veri­tat que ara resulta que el nos­tre objec­tiu més impor­tant és llui­tar per un 6% de presència del català encara que sigui en les pla­ta­for­mes inter­na­ci­o­nals com Net­flix, HBO, Dis­ney o Ama­zon Prime? Quanta raó té en Lluís Llach quan diu que els nos­tres polítics, els que vam votar perquè ens van pro­me­tre ni un pas enrere, no poden pre­pa­rar la inde­pendència perquè estan ocu­pats nego­ci­ant engru­nes i empas­sant-se els gri­paus de l’espoli que ells matei­xos aju­den a apro­var.

Que quedi clar que soc la pri­mera defen­sora de la llen­gua, que des que vaig saber lle­gir cada dia quan entrava a casa veia un mural de ceràmica de la Bis­bal que deia: “Enal­tiu la nos­tra parla”, però que estic con­vençuda que alguna cosa no hem fet bé quan no hem sabut crear la neces­si­tat de la gent de par­lar-la, de sen­tir-se orgu­llosa de fer-ho com va suc­ceir en algun moment als pri­mers temps de la democràcia, quan par­lar català era senyal de pres­tigi. I això no cal nego­ciar-ho amb ningú ni impo­sar-ho a cop de quota. Tenim eines des de fa quasi qua­ranta anys que hem dei­xat que es rove­llin i es mal­me­tin i que no només no fem ser­vir per fomen­tar l’orgull de par­lar-la sinó que per­me­tem que fomen­tin el con­trari. Parlo dels nos­tres mit­jans de comu­ni­cació públics, és clar. I per aca­bar d’arre­glar aquest pano­rama, una part de l’inde­pen­den­tisme declara públi­ca­ment que no sap quin camí cal seguir per arri­bar a la inde­pendència; l’altra, com ja ha que­dat clar, ho ha apos­tat tot a la taula de diàleg a canvi de res; un altre diu que pot­ser sí que cal­dria fer un nou referèndum apro­fi­tant l’empenta d’Escòcia (tant de bo sigui una empenta i no una plan­to­fada) però que no serà el defi­ni­tiu –ara, que un referèndum sem­pre va bé perquè com es va demos­trar l’1-O és una gran eina de mobi­lit­zació–. Quina barra! La gent que es va mobi­lit­zar l’1-O no ho va fer perquè sí, ho va fer per exer­cir un dret bàsic en tota democràcia, el dret de vot i de deci­dir el seu futur. Una mica de dig­ni­tat si us plau!

Ens cal un rear­ma­ment moral i man­te­nir l’empo­de­ra­ment col·lec­tiu que ens va por­tar fins a l’1-O. Deia l’Ona Curto ara fa poc que l’any 2017 vam tenir la inde­pendència a tocar i vam fallar. Sí i no. La gent no va fallar, van fallar els polítics que no esta­ven prou pre­pa­rats per fer front a la repressió d’un estat que hauríem de saber de sobres que té seri­o­sos pro­ble­mes democràtics, ni per ges­ti­o­nar l’enorme força dels més de dos mili­ons de vots i les mobi­lit­za­ci­ons mas­si­ves. Però par­lant de la pre­si­denta del Par­la­ment del Con­sell per la República, apro­fito per aca­bar aquest arti­cle amb un cert opti­misme; jo ho soc, d’opti­mista. Les pre­sidències tant del Par­la­ment com de les comis­si­ons són un crit d’espe­rança, per la seva joven­tut i perquè són majo­ritària­ment feme­ni­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia