Opinió

Raça humana

S’ha venut els fills

És com si estigués venent els meus fills. Els ense­nya al Face­book abans que el com­pra­dor se’ls endu­gui a pes. En tenia 2.000 i li han ofert 700 euros, amb què pagarà tres mesos de llo­guer. Per un moment he recor­dat aque­lla estrambòtica i nom­brosa família catòlica d’El sen­tit de la vida de Monty Pyt­hon que va lliu­rant els plançons a l’expe­ri­men­tació científica men­tre en fabrica de nous, “every esperm is sacred” que el Senyor ja pro­veirà. Però no, aquesta notícia no és cap paròdia, sinó el drama immens de l’afganès Javed Far­had, poeta, pro­fes­sor uni­ver­si­tari i edi­tor d’un canal tele­vi­siu, que amb el retorn dels tali­bans s’ha que­dat sense feina i s’ha desprès de la seva bibli­o­teca –els fills– per ali­men­tar la família per­se­guida pels qui abo­mi­nen de tot espe­rit lliure. Ho explica entre la pers­pec­tiva d’una super­vivència fràgil –el bus­quen– i el dolor d’una pèrdua tan dolo­rosa com simbòlica: no hi ha vida –ni tan sols imi­tació– allà on no s’estima la cul­tura, la música, la cre­a­ti­vi­tat, la crítica, allà on ningú no es pot expres­sar i el món esdevé presó per dins i per fora. Ell vol­dria que­dar-se a casa perquè té molt per ense­nyar i per escriure, però ja no té casa i li manca l’espe­rança trans­mesa per l’admi­rat místic persa del XIII Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, la col·lecció de poe­mes del qual també ha tras­pas­sat. Diu el savi sufí que una lli­ber­tat secreta s’obre pas a través d’una esquerda que encara no es veu. És veri­tat que a l’Afga­nis­tan aquesta esquerda cap a la lli­ber­tat no es veu i que la gana s’està apo­de­rant de mili­ons d’infants. Ara per ara, estan venuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.