Discurs presidencial a l’escola

El 6 d’abril de 1914 Enric Prat de la Riba pre­nia pos­sessió com a pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya i pro­nun­ci­ava, dins del seu pri­mer dis­curs al càrrec, aque­lles famo­ses parau­les que defen­sa­ven que cada muni­cipi del país tingués “la seva escola, la seva bibli­o­teca, el seu telèfon i la seva car­re­tera”. Divuit anys després el pre­si­dent Fran­cesc Macià expres­sava la neces­si­tat de fer “que totes les cor­po­ra­ci­ons públi­ques es pre­o­cu­pin de la for­mació dels ciu­ta­dans de demà, dig­nes, d’una República gene­rosa i democràtica. [...] Es cons­trui­ran totes les esco­les que siguin necessàries, amb pro­fes­sors aptes i amb un sis­tema pedagògic avançat”. En el mateix dis­curs, desen­vo­lu­pat durant la inau­gu­ració d’un grup esco­lar, hi incloïa també les neces­si­tats sanitàries: “Man­quen dis­pen­sa­ris, sana­to­ris, hos­pi­tals espe­ci­a­lit­zats i altres ins­ti­tu­ci­ons. Tot això es farà si ens man­te­nim units.” Aquests insig­nes pre­si­dents tenien clar que la nació no es cosia només amb him­nes i símbols, sinó que es recons­truïa a través dels ser­veis públics. Paral·lela­ment, tal com explica l’eco­no­mista Paul Collier, “el sen­ti­ment d’iden­ti­tat com­par­tida pre­dis­posa la gent a accep­tar la redis­tri­bució entre rics i pobres i com­par­tir la riquesa natu­ral”. És a dir, que la iden­ti­tat i la política social del país són dos ele­ments que es com­ple­men­ten i s’enfor­tei­xen mútua­ment. El pre­si­dent Ara­gonès ha pro­nun­ciat el dis­curs de Sant Esteve des d’una escola, tal com va fer-se el retrat ofi­cial, al seu dia, en una escola bres­sol. Ho ha fet en un con­text d’atac fanàtic con­tra la presència de la llen­gua cata­lana a les aules i, per tant, ha vol­gut ser un gest de com­promís amb la defensa de la comu­ni­tat edu­ca­tiva i amb les famílies que van llui­tar per impul­sar la immersió lingüística. Qui vegi aquesta sor­tida del Palau com un atac a la tra­dició, que relle­geixi Prat i Macià.