Opinió

A la tres

Nadal sense anècdota

“És cert, han estat unes festes més laxes pel que fa a les restriccions, però molt més dures amb l’autocontrol

Com aquell que no vol la cosa, ja hem pas­sat Nadal, hem ence­tat un any nou i avui és el dia de Reis, l’última, o la pri­mera segons com es miri, de les llar­gues, llarguíssi­mes fes­tes d’un país que es declara laic però que s’apunta amb ale­gria a totes les cele­bra­ci­ons amb regust religiós amb l’excusa que cal man­te­nir la tra­dició. Una tra­dició mar­cada pel con­sum, que és el que compta, i més ara amb les res­tric­ci­ons obli­ga­des per una pandèmia que es resis­teix a mar­xar, mal­grat les pro­me­ses de millora dels polítics i les cri­des a la prudència dels experts. Un segon Nadal de coro­na­vi­rus que a mi, par­ti­cu­lar­ment, m’ha sem­blant igual de trist que el pri­mer. Pot­ser sí que el 2020 ens va col­pe­jar més fort, per allò de la nove­tat de pas­sar unes fes­tes en reclusió i de com­par­tir els tor­rons de manera vir­tual amb la família, però d’alguna manera ho com­pensàvem amb l’espe­rança que seria una experiència única, de la qual amb el temps fins i tot en faríem broma. Però no ha estat així.

Pre­ci­sa­ment l’experiència ens ha demos­trat que no vam viure una anècdota, que la rea­li­tat va a la seva i que els desit­jos de millora no sem­pre es com­plei­xen. És cert, han estat unes fes­tes més laxes pel que fa a les res­tric­ci­ons, però molt més dures amb l’auto­con­trol i amb la sen­sació de des­pro­tecció i fra­gi­li­tat. La por se’ns ha ins­tal·lat a casa i cos­tarà que marxi. Qui no ha pen­sat, enmig de l’àpat de la nit de Nadal, que pot­ser sí que calia fer-se el test d’antígens abans de seure a la taula quan ha vist com tos­sia l’avi? Qui no ha tin­gut un moment incòmode quan ha com­pro­vat que a la reunió fami­liar eren dotze i no deu com mar­ca­ven les nor­mes? I qui encara ahir no sos­pe­sava els pros i els con­tres de dur la cana­lla a la caval­cada de Reis o de dei­xar que tor­nin a les aules dilluns que ve? Prop de dos anys després, i amb una res­posta meritòria com a soci­e­tat, hem de reconèixer, però, que la covid ens ha can­viat la vida o una part molt impor­tant de la vida que teníem. Sort que som una espècie amb gran capa­ci­tat d’adap­tació. Sort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia