Opinió

A la tres

Tots li ho devem, a l’orca Ulisses

“Vint-i-cinc anys després del seu mediàtic trasllat a San Diego, ell continua nedant en una piscina

La mirada dels goril·les captius a l’altra banda del vidre de seguretat no necessita cap veu en off per resumir la seva existència: mentre els contemples amb la curiositat estúpida del visitant del zoo saps que estan vius però tristos. Tampoc rebien cap mena de clemència els dofins i les orques, obligats en el passat a distreure el mateix públic amb saltirons i coreografies aquàtiques producte del crematístic ensinistrament humà. L’Albert López, antic cuidador de l’orca Ulisses a Barcelona, coneix perfectament un món al qual va pertànyer fins que va adonar-se que som nosaltres, les persones, les que hem d’aprendre d’ells. Després de treballar durant molts anys en aquests “camps de concentració” –tal com ell mateix els defineix– i després de supervisar el trasllat d’Ulisses a San Diego, va buscar nous rumbs i actualment és patró d’un vaixell de pesca. La seva història i la de l’orca més famosa l’ha condensada Joan Bover en un colpidor documental de vint minuts que fa quatre dies va estrenar-se al canal 33, que ja es pot veure a la carta i que aquest any aspira a rebre merescudament el reconeixement dels premis Gaudí i Goya. Es tracta d’un documental que tampoc necessita cap veu en off; com en els millors productes visuals, la imatge i la música s’encarreguen de transmetre les emocions desitjades. Atenció al retrobament final, filmat tal com es va produir, segons els seus protagonistes tan espontani com carregat de tristesa. “Vint-i-cinc anys després de l’última vegada que ens vam veure, recorda l’Albert, nosaltres havíem fet moltes coses en la vida però ell continuava nedant en una piscina”. A Ulisses hi veiem un Albert jove interactuant amb el cetaci, també l’Albert actual, amb la serenor que et dona l’experiència però alhora amb la mirada dels que han vist coses que segurament haurien preferit no veure. Una lliçó vital molt recomanable per a tots els que de petits vam anar a veure l’orca al seu captiveri amb ingenuïtat infantil i que ara estem obligats a compensar el món animal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.