Això és Espanya

Més de qua­ranta anys rient-se de nosal­tres dient que plo­via, i eren ells que esco­pien al cel. Més de qua­ranta anys fent-nos creure que els impor­tava la classe obrera, quan el que els interes­sava era defen­sar la super­vivència del règim del 78, perquè sense ells, per exem­ple, no s’hau­rien pogut pri­va­tit­zar les empre­ses públi­ques perquè l’esta­blish­ment pogués con­ti­nuar fent nego­cis. Com s’explica, si no, que el fran­quista Rodolfo Martín Villa pugui par­lar amb la natu­ra­li­tat amb què ho va fer l’altre dia a Madrid? I que entre el públic hi hagués, entre altres, l’expre­si­dent soci­a­lista del Senat Juan José Laborda i l’antic líder de la UGT Cándido Méndez. Tots ells aplau­dint el res­pon­sa­ble de la mas­sa­cre del 3-M de 1976 a Vitòria, en què cinc tre­ba­lla­dors van ser assas­si­nats, en tant que ales­ho­res era minis­tre de Rela­ci­ons Sin­di­cals i de Gover­nació. Crims dels quals el mateix Martín Villa va adme­tre davant seu que podria ser res­pon­sa­ble. Però la impu­ni­tat amb què va par­lar només era pos­si­ble perquè sap que d’Espa­nya només n’hi ha una de pos­si­ble, la supre­ma­cista incapaç de mirar les naci­ons i les cul­tu­res que hi ha dins l’estat amb res­pecte horit­zon­tal. L’Espa­nya nas­cuda del pacte de la Tran­sició, que tenia com a objec­tiu pujar al tren de l’Europa dels nego­cis però sense fer net de res del fran­quisme. Això és el que ells –la classe política espa­nyola, inclosa aque­lla que es diu d’esquerra que per cap­tar vots alerta del perill de l’extrema dreta quan venen elec­ci­ons però després l’aplau­deix– en diuen dur la democràcia a Espa­nya. Ahir va fer 45 anys de l’atemp­tat d’Atocha. A l’advo­cat Boye la fis­ca­lia espa­nyola diu que és legal fal­tar-lo a l’honor per qui defensa.