Opinió

De reüll

Una memòria sonora muda

A Bucarest, Victòria Pujolar Amat serà la veu femenina de La Pirenaica

Va ser la veu feme­nina de les emis­si­ons cata­la­nes de La Pire­naica. Era el 1959 quan el Par­tit Comu­nista des­tina el marit, Fede­rico Melc­hor, a Buca­rest. Durant set anys i amb el pseudònim de Mont­ser­rat Canigó lle­girà les notícies. “He vis­cut una vida dis­tinta, amb difi­cul­tats, una vida que ha par­ti­ci­pat dels fets polítics, històrics, però també una vida que ha estat nor­mal, com totes les vides”, diu una de les fra­ses des­ta­ca­des de l’expo­sició sobre Victòria Pujo­lar Amat impul­sada per l’Ins­ti­tut Català de les Dones arran del cen­te­nari. A Buca­rest, a més de fer ràdio, assis­teix a l’escola de belles arts. Però també cria els qua­tre fills. Una vida d’exi­li­ada que és també una vida nor­mal . En el Dia Mun­dial de la Ràdio el nom de Victòria Pujo­lar Amat surt del silenci. Penso, però, en les que no podem escol­tar, en una memòria sonora que ens és muda. En la vin­tena de locu­to­res a qui fa vuit anys la pro­fes­sora de la UdG Sílvia Espi­nosa Mira­bet, de forma pio­nera, va donar veu, cons­truint un retrat gene­ra­ci­o­nal, a Dones de Ràdio (Albertí, 2014). Són les veus feme­ni­nes de la República, joves for­ma­des en tea­tre o amb estu­dis musi­cals que pre­sen­ten dis­cos o ento­nen amb gràcia fal­ques publi­citàries. Noies amb bona dicció, que con­tri­bu­ei­xen, amb la seva veu entrant al pati dels veïns, a fer de la ràdio un mitjà de mas­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia