l'entrevista
“Val la pena lluitar per l'alfabetització del poble”
Vostè va iniciar les campanyes d'alfabetització a Río San Juan quan la frontera amb Costa Rica era una zona calenta de guerra. Quan va decidir convertir les lletres en armes i els llibres en instruments de pacificació?
L'any 1980, quan vam començar a alfabetitzar el Departament de Río San Juan, la situació era molt complicada. Patíem la guerra contrarevolucionària, promoguda i finançada per l'imperialisme nord-americà, que afectava tant els departaments que feien frontera amb Hondures o, com era el nostre cas, amb Costa Rica. Nosaltres van decidir alfabetitzar perquè volíem defensar la revolució, però també perquè en aquell territori mai no s'havia fet res. L'índex d'analfabetisme era del 97%, imagini's la situació. En tot el departament no hi havia Normal, quasi no hi havia escoles, no hi havia hospitals, ni centres de salut, ni comunicacions, i vam entendre que l'alfabetització i l'educació havien de ser el motor per al desenvolupament.
1. Trenta anys després d' iniciar la Cruzada Nacional de Alfabetización, Nicaragua ha sigut declarada Territori Lliure d'Analfabetisme ¿Objectiu complert?
Hem passat de la foscor a la claror, però queda molt camí per fer. Nosaltres pensem que el poble educa el poble, o sigui el que en sap ensenya el que no sap i el que no en sap aprèn de qui el vol ensenyar. Hem definit el sistema com pedagogia de l'amor i hem complert una primera fase, però som conscients que l'alfabetització no s'acaba amb el llegir o l'escriure, sinó què continua fins que les persones poden tenir plena autonomia per triar el que volen fer a la vida.
Es pot valorar com la principal conquesta de la revolució del 1979?
Per mi la principal conquesta de la revolució va ser derrotar la sagnant dictadura de Somoza i conquerir la llibertat, però estic convençut que amb la croada contra l'analfabetisme s'ha complert el segon gran somni del poble nicaragüenc.
Nicaragua lliure i sandinista o Nicaragua lliure i alfabetitzada?
La Nicaragua lliure que vam somiar els sandinistes, no és sinó una sola Nicaragua. Quan parlem d'alfabetitzada volem que tota la població sàpiga llegir i escriure, però també que la infància tingui accés universal a una educació de qualitat i el sistema permeti als joves i als adults educar-se sense cap limitació.
Quin paper, a favor o en contra, han jugat les ajudes internacionals en el procés d'alfabetització de Nicaragua?
Va jugar un paper fonamental. Des que el 1980 va arribar la primera brigada catalana dirigida pel company Rafael Ferré fins avui que el govern de la Generalitat continua donant suport a l'alfabetització de les comunitats indígenes de la Costa Carib del nord. La història ens ensenya que hi ha hagut un vincle molt estret, hem caminat junts, com ho demostra el fet que el 23 d'agost hi hagués més de 50 catalans acompanyant-nos en la celebració del 30è aniversari de l'inici de la Cruzada de Alfabetización.
Objectiu complert, i ara què?
Ara la batalla pel sisè grau i perquè les escoles camperoles puguin utilitzar els recursos educatius per millorar la producció, la salut preventiva, el medi ambient i la gestió dels recursos naturals.
Ha valgut la pena?
Sense cap mena de dubte. Si tornéssim a néixer cent, mil vegades, tornaríem a lluitar units amb el poble en la batalla per l'alfabetització i l'educació popular.
