Opinió

Tribuna

Vergonyosa ignomínia

“El govern de Pedro Sánchez no és com els del PP, però també està descol·locat i sense convicció democràtica. Es limita a especular electoralment el que li pot donar més vots

Aque­lla vio­lenta res­posta de l’Estat espa­nyol, al dret d’expressió ciu­tadà de l’1 d’octu­bre del 2017, així com la repressió encara exis­tent, ha tin­gut con­seqüències: el règim del 78 sor­git a la mort de Franco no és altra cosa que el fran­quisme bar­ro­e­ra­ment dis­fres­sat. Segons el rànquing que ela­bora la pres­ti­gi­osa revista The Eco­no­mist, Espa­nya no és una democràcia plena, sinó defec­tu­osa. Els esforços dels dife­rents governs no han acon­se­guit tapar els tri­pi­jocs de la justícia espa­nyola, ja que, segons el seu parer, porta a la mot­xi­lla massa pedres i injustícies. Una “justícia” que ha pro­te­git les igno­mi­ni­o­ses ver­go­nyes de la cor­rupta monar­quia borbònica i d’aquells que osten­ten els poders fàctics o els líders del PSOE i PP (espe­ci­al­ment Felipe González, Aznar i Rajoy), així com les elèctri­ques i les dis­tribuïdores del gas cau­sants de la bru­tal inflació; la banca i les grans empre­ses de l’Íbex 35 i un llarg etcètera que, amb la seva col·labo­ració, són còmpli­ces de la cor­rupció del règim.

Tota una cor­rupció que al monarca li hau­ria de fer caure la cara de ver­go­nya i dimi­tir. També als que, amb gran des­ver­go­nyi­ment, fan osten­tació d’una ide­o­lo­gia que va com­por­tar milers de crims amb abso­luta impu­ni­tat, car mai s’ha jut­jat ni el fran­quisme ni els seus líders d’ahir i d’avui. Una ver­go­nya que a l’euro­di­pu­tat fla­menc Mark Demes­ma­eker li ha fet excla­mar: “No hi ha mons­tre més gran que l’Estat espa­nyol.” Qüestió, aquesta, en què hi hau­ria d’estar d’acord tot­hom, espe­ci­al­ment la insen­si­ble Unió Euro­pea, o pot­ser millor dit comu­ni­tat d’interes­sos dels estats, que fa el suec i només vet­lla pels interes­sos econòmics dels estats inte­grants. Si fes res­pec­tar els drets humans i els seus pro­pis prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals, faria l’impos­si­ble perquè Espa­nya, Hon­gria i Polònia dei­xes­sin de ser estats de democràcia defec­tu­osa; l’Espa­nya post Franco, però, mai ha tin­gut cap volun­tat democràtica. Tot fou una ben tra­mada farsa, que espe­culà amb el desig ciu­tadà de dei­xar enrere el mal­son de la guerra i la dic­ta­dura. El resul­tat del referèndum, que pocs van votar-hi en con­tra, els donà “la lega­li­tat” perquè con­ti­nu­es­sin gover­nant fins avui, els pseu­do­fran­quis­tes. Una sim­ple referència judi­cial ens demos­tra l’abisme exis­tent entre el con­cepte fei­xista de l’Estat espa­nyol i dels seus magis­trats; la tenim en els nom­bro­sos casos que han estat jut­jats a dife­rents països d’Europa, per ado­nar-nos de l’abis­mal dèficit democràtic exis­tent a Espa­nya, en relació amb els països de tra­dició democràtica.

Actu­al­ment, aque­lla dis­fressa s’ha esquinçat i ja no pot ama­gar la podri­dura d’aquest règim cor­rupte, tant que fins i tot el qui fou mem­bre de les cla­ve­gue­res de l’Estat (l’exco­mis­sari Villa­rejo), ara arra­co­nat de les seves fun­ci­ons, segu­ra­ment per no haver sigut prou dòcil a Rajoy, està inves­ti­gat per múlti­ples acu­sa­ci­ons, que ha con­tra­res­tat amb un reguit­zell de denúncies en què implica el CNI que diri­gia Félix Sanz Roldán, d’haver pro­pi­ciat els atemp­tats del 17-A a Bar­ce­lona i Cam­brils, per tal de desac­ti­var l’inde­pen­den­tisme, cosa que va pro­vo­car un nou crim de l’Estat. De tot això, segons explica, en té pro­ves que li han estat con­fis­ca­des.

El govern de Pedro Sánchez no és com els del PP, però també està des­col·locat i sense con­vicció democràtica. Es limita a espe­cu­lar elec­to­ral­ment el que li pot donar més vots. La seva política titu­be­jant és per con­ti­nuar a La Mon­cloa, mirant de no ser sobre­pas­sat pel PP i Vox. Això ho evi­den­cia amb el seu incon­di­ci­o­nal suport al nefast règim del 78, a la corona i a la con­tro­ver­tida Cons­ti­tució; negant als pre­sos polítics l’amnis­tia i que Cata­lu­nya faci un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, però per­me­tent la per­se­cució al català i bus­cant excu­ses per no asseure’s a dia­lo­gar amb el govern català. Tam­poc s’ha atre­vit a supri­mir del tot la reforma labo­ral, la llei mor­dassa del PP ni la llei Aznar que pro­picià l’expro­pi­ació de pro­pi­e­tats per afa­vo­rir l’Església catòlica. Tam­poc ha posat al dia les pen­si­ons, la injusta dis­tri­bució de les finan­ces autonòmiques, ni ha supri­mit d’un Codi Penal obso­let la sedició i la rebel·lió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.