Desfilar

“Seguint una antiga tra­dició del Krem­lin, Putin con­grega models de dones tre­ba­lla­do­res. Hi ha d’haver una con­duc­tora de trac­tor, una científica, una actriu i una mes­tra. Parau­les des del cor, una copa de xam­pany, càmeres de tele­visió.” Ho escriu la peri­o­dista russa Anna Politkóvskaia el 8 de març del 2004 a Diari rus; fou assas­si­nada dos anys més tard, un 7 d’octu­bre, l’ani­ver­sari de Putin. “Pro­pa­ganda soviètica per demos­trar la supe­ri­o­ri­tat del sis­tema”, em recorda Car­men Claudín, una de les prin­ci­pals exper­tes en política russa. Va viure la infan­tesa a Mos­cou com a filla del diri­gent del Par­tit Comu­nista d’Espa­nya, Fer­nando Claudín, que en va ser expul­sat el 1964 amb Jorge Semprún. Li demano per la festa del 8-M després de veure imat­ges de mos­co­vi­tes de bra­cet del com­pany amb tuli­pes a les mans però també de dones aixe­cant pan­car­tes a Sant Peters­burg con­tra la guerra. La des­fi­lada catàleg que Putin manava fer amb la pagesa dels Urals i la balla­rina del Bol­xoi és la mateixa exhi­bició de sol­dats uni­for­mats, estre­lles a la solapa i tancs a la plaça Roja pel 9 de maig: mas­cle alfa i un alli­be­ra­ment de la dona que és farsa en un sis­tema de penúries cons­tants. A l’altra banda del mur, el mas­clisme és endèmic i l’eman­ci­pació de la dona en revo­lució per­ma­nent en un sis­tema gene­ra­dor de cri­sis: des­fi­lem en mani­fes­tació, cri­dem pro­cla­mes, i ho cele­brem amb vi men­tre les càmeres de tele­visió ens gra­ven.