Opinió

Libèl·lules i espiadimonis

Em veig en l’obligació de parlar d’allò que fa bé i en què excel·leix la gent del meu poble

Em veig en l’obligació (ineludible, forçosa) de parlar d’allò que fa bé i en què excel·leix la gent del meu poble, més enllà de les regidories municipals i de la cultura considerada oficial. Penso en les vetllades i àpats del Casal Sant Marc, en els muntatges Entre llunes i volcans, en la publicació i estudi d’El cançoner de Can Ventura, en el ja famós i popular Camí de pessebres, exemples d’actuacions sorgides i explicitades per la gent del que en diem el poble ras.

I ara últimament tenim la publicació d’un excel·lent llibre sobre uns insectes dels quals, per dir-ho clar i de pressa, no havíem fet mai cas (parlo exclusivament per a mi, aquest havíem del verb hauria de ser en primera persona del singular, perdonin). El llibre porta el claríssim títol de Libèl·lules i espiadimonis de Sant Feliu de Pallerols, i una de les particularitats és que no hi ha un autor concret o únic que n’hagi escrit el text. En els crèdits, s’hi fa constar que l’autor és el Grup d’Estudi de les Libèl·lules. I aquest Grup d’Estudi hi és detallat nominalment a la pàgina 14: l’autoria del text és, exactament, de 58 persones, els noms i cognoms de les quals són enumerats en la pàgina esmentada.

De veritat que ho trobo tot excepcional, bé i que la cosa se’m complica perquè, volent expressar la meva satisfacció, agraïment i orgull de vilatà, no sé a qui felicitar exactament, concretament. No hi veig altra solució si no és aprendre’m de memòria aquests 58 noms i anar-los felicitant a mesura que els vagi trobant pels nostres carrers i places.

M’alegra molt que l’estudi d’aquests insectes hagi produït un llibre, perquè els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen. Un llibre que s’ha de tenir i llegir, perquè només existeix de veritat quan ha sigut ben llegit.

A més del text, entenedor i planer, cal destacar la quantitat d’excel·lents fotografies de les 44 espècies diferents de libèl·lules i espiadimonis (a Catalunya n’hi ha descrites una setantena), i tot plegat sense cap mínima trampa: totes les fotos han estat preses dins el terme municipal, per tant són libèl·lules i espiadimonis d’ADN pescalluna – tal com ens diuen de motiu als santfeliuencs (que no som pas, per això, necessàriament llunàtics).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)