Opinió

A la tres

El comissionista

“Amb tot aquest xou de Madrid, Berlanga tindria un material impagable per retratar el poder de l’Espanya actual

Per als que tin­guin vide­o­club casolà, aquests són uns bons dies per fer arque­o­lo­gia i res­ca­tar La esco­peta naci­o­nal. I algú pot­ser s’ado­narà, o més ben dit rea­fir­marà, que tot allò del tar­do­fran­quisme no queda tan lluny, sobre­tot a l’hora de cons­truir rela­ci­ons opa­ques entre el poder públic i els interes­sos pri­vats. La cor­rupció de tota la vida, per dir-ho ras i curt, la mateixa que a còpia d’anys s’ha con­ver­tit en un feno­men sistèmic, tot i que ara en democràcia es dis­fressa de for­mes més sub­tils i evo­lu­ci­o­na­des que les d’una cacera mal­des­tre orga­nit­zada en una finca deca­dent dels mar­que­sos de Lagi­neche de torn. Tot ple­gat ve a compte, per des­comp­tat, de tot aquest ciri que tenen mun­tat a Madrid amb el tema de les mas­ca­re­tes. Una història, o trama, que ho té tot, començant per aquesta figura que en aques­tes mar­tin­ga­les de l’Espa­nya con­tem­porània té un paper essen­cial, com és la del comis­si­o­nista o, dit també, el con­se­gui­dor. De la seva ètica queda tot dit a par­tir del moment que par­lem de per­so­nat­ges que tenen com a propòsit lucrar-se apro­fi­tant un moment de tant dolor i trauma col·lec­tiu com ha estat una pandèmia. I de la seva estètica? És gai­rebé tan pre­sump­ta­ment delic­tiva com ho pugui ser el seu com­por­ta­ment, ja que tots aquests Medina de torn sem­blen tallats pel mateix patró. Els típics nous rics que sali­ven per les mar­ques, els iots o els cot­xes cars, però que des­til·len la mateixa classe que un Tor­rente qual­se­vol. Per coro­nar el pastís només fal­tava l’alcalde que tenen a Madrid, i al qual només fa falta escol­tar-lo per donar gràcies a qui sigui del que tenim per aquí, per molt que sigui per arren­car a córrer i no atu­rar-se, tot sigui dit. Amb tota aquesta matèria pri­mera, Ber­langa es fre­ga­ria les mans per retra­tar el país, tot i que ningú doni per des­comp­tat que aquest sigui un argu­ment exclu­siu de l’Ebre enda­vant. Perquè, amb el nos­tre 3%, també es podria cons­truir un guió sucós. Llàstima que el grandiós Saza­tor­nil ja no el podria inter­pre­tar. Perquè el seu Jaume Cani­vell ho cla­va­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.