Opinió

Ranaldo, MacKaye i Shocked

Quan Ian MacKaye va tocar al Pont Major, Michelle Shocked a El Cafè i Lee Ranaldo a l’Auditori de Banyoles

Encara impactat per haver tingut tan a prop Lee Ranaldo de Sonic Youth –sens dubte, un dels membres més notables de l’aristocràcia del rock alternatiu–, escombrant amb la seva guitarra el terra de l’escenari de l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, gairebé a tocar dels nostres peus, per treure a l’instrument sons insospitats durant la seva actuació amb Pascal Comelade i Ramon Prats a la presentació del nou llibre d’Ignasi Julià sobre The Velvet Underground, faig una petita reflexió sobre el rock, la fama i la mitomania. El negoci creixent al voltant del rock i el pop ha anat consolidant des dels temps del rei Elvis un star system elitista i inaccessible per a la gran majoria de mortals, més propi del classisme de Hollywood que d’una música aparentment revolucionària com ara el rock. En realitat, per a molts dels que han pogut accedir a aquest olimp terrenal la seva particular revolució ha consistit a destrossar suites de luxe i a llançar televisors per les seves finestres.

Per això és tan excepcional i lloable que músics que podrien viure aïllats del món vivint de glòries passades i els drets d’autor, com ara Ranaldo, continuïn creant –des del final de Sonic Youth, el 2011, ha publicat cinc discos, entre els quals Names of North End Women, amb el català Refree, a més de nombroses col·laboracions i el seu treball com a artista visual– i que voltin per la vida com persones properes i normals, sense necessitat de disfressar-se per passar desapercebudes o d’enlluernar amb limusines i guardaespatlles.

En la mateixa línia que Ranaldo, cal recordar la visita que va fer Ian MacKaye a Girona l’any 2005, com a membre del duet The Evens. La veu de Minor Threat i Fugazi, un dels fundadors del hardcore nord-americà i sens dubte un dels personatges més respectats i influents de la música (realment) independent a nivell mundial, va actuar el 26 d’octubre d’aquell any al centre cívic del barri del Pont Major, davant d’unes 200 persones assegudes a terra. I no menys sorprenent va ser per a uns pocs privilegiats trobar-se la texana i també molt conscienciada Michelle Shocked, que havia venut milions de discos a finals dels anys 80, oferint un concert sorpresa un dilluns al vespre, el 7 de setembre del 2015, al petit El Cafè del carrer Ciutadans de Girona. En resum: els millors no sempre es troben als grans estadis, ampliats per enormes pantalles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia